dimarts, 19 de febrer del 2013

Hola companys i companyes, sóc Regina.

Hui bussejant en la memòria de la meua història personal amb la lectura he recordat el primer llibre que va quedar per sempre en mi. Va començar sent un llibre imposat per la mestra, el típic llibre que cal llegir per aprovar l'assignatura de Lengua (castellà) en cinqué o sisé d'EGB. Però va acabar sent el llibre que em demostraria moltes coses. Les novel·les podien ser agradables de llegir i a més enganxaven i no es podia parar. També ensenyaven coses interessants i curioses de saber i et transportaven a llocs llunyans i sorprenents.

Aquell llibre en edició de butxaca que encara conserve es titulava "Viento del Este, viento del Oeste" de la escriptora americana Pearl S. Buck. Va ser fascinant, em va transportar a un pais oriental llunyà i sorprenent, la China. La història d'una dona sotmesa a tradicions que no coneixia com els peus menuts, la submissió al marit i la familia, els casaments acordats pels pares, el color blanc era el color del dol i descobrir la col·lisió de la cultura oriental i occidental.

Ja de major vaig saber que l'autora era una gran escriptora que rebé el Nobel al 1938. Encara que fa molts anys que el vaig llegir i està groc i desgomat li tinc una especial estima.

Fins el dimarts.

2 comentaris:

  1. Regina moltes gràcies per la teua contribució. Es veu que la teua mestra et va fer descobrir un bon llibre i una gran autora, premi Nobel. Cert és que hi ha històries i lectures inoblidables. També m'has donat una bona idea per a parlar en alguna propera sessió, quins llibres i autors ens han colpit més, per què ens ha enxampat la història i també podríem fer algun exercici d'escriure alguna història basada en els nostres escrits. Què vos sembla? Bo, fins dimarts.

    PS. Per cert fixeu-se que en els RECURSOS i en ALTRES BLOCS, hi ha enllaços ben interessants que comentarem a classe. Com per exemple, ¿Cómo escribir un libro?, Guia Literaria, etc...

    ResponElimina
  2. A mi también me gustó mucho y también lo leí siendo una jovencita. Me entran ganas de volver a leerla.

    ResponElimina