dimecres, 15 de febrer del 2017

Ens visita al taller Pura Peris

Durant el darrer taller d'escriptura ens va visitar Pura Peris. Doctora en Dret i docent universitària a la UVEG; poetessa i escriptora de relats; guardonada diverses vegades en narrativa i poesia, i ha publicat diversos poemaris i relats. També forma part de diverses organitzacions com el CEL de l’Eliana, la Jam poètica de l’Eliana i Poetaris associats.
Podeu veure la seua tajectòria literària ací. 
Ens va contar com començà a escriure i ens va llegir diversos relats i poemes. Ha sigut una experiència enriquidora per a tots. 

Inclouré ací un microrelat i un poema i vos deixaré uns enllaços amb més publicacions seues. 


La lluvia

Microrrelato finalista en la III edición del "certamen maratón de microrrelatos" 2014 asociación CLAVE.

26 de noviembre de 2014.

Sobre la ciudad -extraña,ausente- el cielo deja caer lágrimas suaves que apenas rozan la piel de los transeúntes...a través del visillo llega hasta la habitación alquilada el leve murmullo de la lluvia como un latido acorde que enardece los sentidos.
Nadie los conoce en la ciudad... ellos no necesitan conocerla... les basta poder recorrer, una y otra vez, cada milímetro de una piel que son capaces de dibujar con las cuencas cerradas como cada noche en la que no comparten besos...
Dentro, las sombras en la pared trazan un mapa ardiente donde cuerpos danzan en tango perfecto, fuera, la lluvia se ha unido al ritmo acelerado que marcan las caderas en el lecho…el viento gime y se retuerce al compás del vaivén de dos cuerpos que bucean en todos los recovecos saboreando la miel que se desliza entre ellos....sin límites...sin recatos.....extasiándose con cada gemido que se arrancan mutuamente sin piedad.... dos cuerpos devorados por el arte de gozar y ser gozados es este día gris en una ciudad ajena... desfalleciendo entre sábanas recién planchadas…..

Una campanita la devuelve ala realidad, la puerta del ascensor se abre…

-“su piso,señora”...

Au de pas

Alè de lluna. Editorial Neopatria, 2015.

Au de pas, fastiguejada de la ruta,
enlluernada per la teua rialla
vaig desviar el vol i em vaig adormir
al revolt del teu bescoll.
Al bressol de la lluna
vaig dipositar les plomes
tretes de les meues ales
com ofrena d'amor
per donar-te recer.
En les nits sense estels
les meues ales dansen sense parella,
jo errant vagarege ancorada a la terra,
tu, qui sap per on volaràs. 

Més escrits de Pura:

Micro relat


Relats

Fet a dues mans


Poemes i altres en diversos blocs




The booksmovie (escrits i recitats)




Síntesi de llibres de poemes








dimecres, 8 de febrer del 2017

Un pensament: El poeta

Compartim ací una reflexió del company de taller José Luís Navarré.

http://www.letraslibres.com/tag/poesia


Todo poeta sabe
el antídoto para no contagiarse
de la pena en la cual sucumbe el pueblo.

Nos vamos quedando solos.
¡Ay, qué remedio!

José Luís Navarré Rozalén