Hola, sóc Carmen,
Ahir em vaig incorporar a quest blog que anem a construir entre tots i sense buscar-ho se m'ha presentat l'oportunitat de fer la meua primera petita contribució al projecte. Aqueta setmana he fet un treball de traducció a la universitat que tracta d'un article que es publicà l'any passat al diari digital El País (cliqueu en l'enllaç) i on es poden llegir fragments d'una intensa reflexió que feu l'any passat Jaime García Márquez, germà menut de Grabriel García Márquez, fent referència a la enfermetat que pateix l'escriptor. Llegint un dels fragments em va venir a la ment la converça que vam tenir el dia del taller sobre la quantitat d'esborranys que pot arribar a fer un escriptor durant el procés de treball. Així que la compartisc amb vosaltres, em pareix molt curiós fins on pot arribar el perfeccionisme, la indecissió, les manies... o com vullgueu anomenar-ho, d'un escriptor:
"Estava obsessionat amb la perfecció". Al principi escrivia amb una màquina d'escriure, i les esborradures li pertorbaven tant que havia de repetir, mecanografiar novament, els fulls que tenien equivocacions, fins que quedaven impol·lutes. El procés li portava tant de temps que quan per fi va utilitzar l'ordinador -i va ser dels primers escriptors a fer-ho a Llatinoamèrica- estalviava un 70% del temps invertit a escriure. Aqueix temps extra que li va regalar la tecnologia no el va emprar en noves obres, sinó a perfeccionar les que ja havia escrit. "No va voler fer més, va voler fer-les millor".
Que quede també aquesta contribució al blog com a homenatge a Gabo, que s'està apagant a poc a poc.
Gràcies, Carmen, per la teua contribució. A més a més tan interessant i adient. Com podem veure escriure, novament, és reescriure. I per a tractar de fer una obra digna hi ha que treballar molt, llegir i rellegir..., però sense obsessionar-se, val? Ja anem comentat tot allò que ens semble bé per al taller. Espere que entre els companys i tu mateix fem tantes contribucions com creguem oportunes, com més millor. Aíxí s'anem enriquint uns dels altres. Una abraçada!
ResponEliminaMolt interesant el teu comentari Carmen, jo he recordat quan es parlà que hi ha llibres q no pots amb ells. Cien años de soledad l'he comencat (no tinc la c trencada) tres vegades i no he aconseguit passar de les primeres pàgines, arribava un moment que no savia qui era qui. Ho comente per què no imagine els esborranys i la feina que faria el gran escriptor només amb aquesta obra.
ResponElimina