dijous, 28 de febrer del 2013

Un rei rus!!


Un rei rus riu...
d´avall d´un gran roure
rient rient recordava la seva infantesa i joventut
quant estava re fotudament enamorat de la seva cuidadora romanesa
era una jove molt simpàtica i sobretot re bonica,
és per això que el rei rus sempre la recordava.

dimarts, 26 de febrer del 2013

Poesia amb imatges i música

Hola, companys del taller,
He volgut compartir aquest vídeo amb vosaltres perquè per a mi açò també és una manera de fer poesia, les imatges i la música en aquest vídeo han causat en mi les mateixes sensacions i sentiments que un poema, en aquest cas una tristesa d'eixa que fa que notes com si es trencara alguna cosa dintre teu.
No sé, què en penseu?




dilluns, 25 de febrer del 2013


Una cosa que he escrit;

Tres reis riuen a la riba d´un riuet,
rient, rient arriben a la conclusió,
de que a la vida no tot és riure.

divendres, 22 de febrer del 2013

16 CONSEJOS PARA ESCRITORES, POR JORGE LUIS BORGES


16 CONSEJOS PARA ESCRITORES, POR JORGE LUIS BORGES.

En Literatura es preciso evitar:

1. Las interpretaciones demasiado inconformistas de obras o de personajes famosos. Por ejemplo, describir la misoginia de Don Juan, etc.

2. Las parejas de personajes groseramente disímiles o contradictorios, como por ejemplo Don Quijote y Sancho Panza, Sherlock Holmes y Watson.

3. La costumbre de caracterizar a los personajes por sus manías, como hace, por ejemplo, Dickens.

4. En el desarrollo de la trama, el recurso a juegos extravagantes con el tiempo o con el espacio, como hacen Faulkner, Borges y Bioy Casares.

5. En las poesías, situaciones o personajes con los que pueda identificarse el lector.

6. Los personajes susceptibles de convertirse en mitos.

7. Las frases, las escenas intencionadamente ligadas a determinado lugar o a determinada época; o sea, el ambiente local.

8. La enumeración caótica.

9. Las metáforas en general, y en particular las metáforas visuales. Más concretamente aún, las metáforas agrícolas, navales o bancarias. Ejemplo absolutamente desaconsejable: Proust.

10. El antropomorfismo.

11. La confección de novelas cuya trama argumental recuerde la de otro libro. Por ejemplo, el Ulysses de Joyce y la Odisea de Homero.

12. Escribir libros que parezcan menús, álbumes, itinerarios o conciertos.

13. Todo aquello que pueda ser ilustrado. Todo lo que pueda sugerir la idea de ser convertido en una película.

14. En los ensayos críticos, toda referencia histórica o biográfica. Evitar siempre las alusiones a la personalidad o a la vida privada de los autores estudiados. Sobre todo, evitar el psicoanálisis.

15. Las escenas domésticas en las novelas policíacas; las escenas dramáticas en los diálogos filosóficos. Y, en fin:

16. Evitar la vanidad, la modestia, la pederastia, la ausencia de pederastia, el suicidio.

Sis regles per a escriptors, per George Orwell


Sis regles per a escriptors, per George Orwell:


1- Mai no utilitzeu una metàfora, símil o una altra figura retòrica que estigueu acostumats a llegir.



2- Mai no utilitzeu una paraula llarga on pugueu utilitzar una curta.



3- Si és possible tallar una paraula, feu-ho sempre.



4- Mai no utilitzeu la veu passiva quan puga utilitzar l'activa.



5- Mai no utilitzeu una frase estrangera, paraula científica o una paraula pròpia d'un argot, si podeu pensar en una paraula similar en el seu idioma.



6- Trenqueu qualsevol d'aquestes regles tan prompte com siga necessari per a evitar dir alguna estupidesa.



El 1946, George Orwell (1903-1950), va publicar "La política i el llenguatge anglès", un assaig on critica els mals hàbits de molts escriptors i promou l'ús d'un llenguatge clar, sense pretensions, sempre que els siga possible.

dimarts, 19 de febrer del 2013

Hola companys i companyes, sóc Regina.

Hui bussejant en la memòria de la meua història personal amb la lectura he recordat el primer llibre que va quedar per sempre en mi. Va començar sent un llibre imposat per la mestra, el típic llibre que cal llegir per aprovar l'assignatura de Lengua (castellà) en cinqué o sisé d'EGB. Però va acabar sent el llibre que em demostraria moltes coses. Les novel·les podien ser agradables de llegir i a més enganxaven i no es podia parar. També ensenyaven coses interessants i curioses de saber i et transportaven a llocs llunyans i sorprenents.

Aquell llibre en edició de butxaca que encara conserve es titulava "Viento del Este, viento del Oeste" de la escriptora americana Pearl S. Buck. Va ser fascinant, em va transportar a un pais oriental llunyà i sorprenent, la China. La història d'una dona sotmesa a tradicions que no coneixia com els peus menuts, la submissió al marit i la familia, els casaments acordats pels pares, el color blanc era el color del dol i descobrir la col·lisió de la cultura oriental i occidental.

Ja de major vaig saber que l'autora era una gran escriptora que rebé el Nobel al 1938. Encara que fa molts anys que el vaig llegir i està groc i desgomat li tinc una especial estima.

Fins el dimarts.

divendres, 15 de febrer del 2013

Dos mujeres en Praga


En el instante que Luz Acaso y Álvaro Abril se conocieron, sus vidas se enredaron como dos cordeles dentro de un bolsillo.
  Luz, que había llegado a Talleres Literarios atraída por un anuncio del periódico, fue recibida por Álvaro, que la invitó a pasar a un pequeño despacho con libros en las paredes y en el suelo.
  -Soy Álvaro Abril, hemos hablado por teléfono.
  -Sí -dijo ella.
 -Usted se sienta ahí y yo aquí -añadió el joven señalando dos sillas incómodas, situadas a ambos lados de una mesa barata.
  -Ahora tengo ganas de salir corriendo- confesó la mujer desabrochándose el abrigo, sin llegar a quitárselo, a la vez que tomaba asiento.
  -¿Y eso? -preguntó sonriendo Álvaro Abril.
  -No sé.
 El joven le explicó que la actividad principal de Talleres Literarios eran las clases de escritura creativa.
  -Aunque también hacemos otras cosas, como la que aparece en el anuncio que la ha traído hasta nosotros.
  -¿Y hay gente que se apunta? -preguntó ella.
  -Empieza a haberla. En Barcelona llevan trabajando con buenos resultados desde hace cuatro o cinco años. En Madrid hemos sido nosotros los primeros. A mucha gente, cuando se jubila o tiene más tiempo libre del habitual, le apetece escribir la novela de su vida, pero para escribir, como para todo, hace falta oficio. La gente pone su vida y nosotros ponemos el oficio. Y es que no se trata sólo de "escribir bien", sino de seleccionar y articular los materiales. En realidad, escribir una biografía es muy parecido a escribir una novela que luego puede regalarse a los hijos o a los nietos. Constituye una forma de permanecer del mismo modo que se permanece en el álbum de fotos familiar, ¿no?

JUAN JOSÉ MILLÁS: "Dos mujeres en Praga". Premio Primavera de Novela 2002. Editorial Espasa Calpe, 2002.

dijous, 14 de febrer del 2013

No hi haurà més lletres escrites per Gabo

Hola, sóc Carmen,
Ahir em vaig incorporar a quest blog que anem a construir entre tots i sense buscar-ho se m'ha presentat l'oportunitat de fer la meua primera petita contribució al projecte. Aqueta setmana he fet un treball de traducció a la universitat que tracta d'un article que es publicà l'any passat al diari digital El País (cliqueu en l'enllaç) i on es poden llegir fragments d'una intensa reflexió que feu l'any passat Jaime García Márquez, germà menut de Grabriel García Márquez, fent referència a la enfermetat que pateix l'escriptor. Llegint un dels fragments em va venir a la ment la converça que vam tenir el dia del taller sobre la quantitat d'esborranys que pot arribar a fer un escriptor durant el procés de treball. Així que la compartisc amb vosaltres, em pareix molt curiós fins on pot arribar el perfeccionisme, la indecissió, les manies... o com vullgueu anomenar-ho, d'un escriptor:

"Estava obsessionat amb la perfecció". Al principi escrivia amb una màquina d'escriure, i les esborradures li pertorbaven tant que havia de repetir, mecanografiar novament, els  fulls que tenien equivocacions, fins que quedaven impol·lutes. El procés li portava tant de temps que quan per fi va utilitzar l'ordinador -i va ser dels primers escriptors a fer-ho  a Llatinoamèrica- estalviava un 70% del temps invertit a escriure. Aqueix temps extra que li va regalar la tecnologia no el va emprar en noves obres, sinó a perfeccionar les que ja havia escrit. "No va voler fer més, va voler fer-les millor".

Que quede també aquesta contribució al blog com a homenatge a Gabo, que s'està apagant a poc a poc.

dimecres, 13 de febrer del 2013

Haikus

Ací vos passe una xicoteta explicació dels haikus (que vam parlar a classe), tant en castellà com en valencià, tret de la viquipèdia. Si voleu parlar-ne més o teniu algun dubte ja ho parlem a classe sinó, podeu seguir llegint i o "escrivivint" el que tingueu a les mans o la introducció del manual que vos vaig passar. També espere que algú s'anime (malgrat el curt temps) a presentar-se als premis Teodor Llorente. Per què no?

(Imatge treta de la xarxa)

CASTELLÀ; El haiku (俳句) es una forma de poesía tradicional japonesa. Consiste en un poema breve, generalmente formado por tres versos, de cinco, siete y cinco sílabas respectivamente. La poética del haiku generalmente se basa en el asombro y el arrobo que produce en el poeta la contemplación de la naturaleza.

Ejemplo:

Viajé y supe (5)
que todos los sentidos (7)
me pertenecen. (5)

WEB HAIKUS

Escucha a un niño (5)
y resguarda sus sueños (7)
como a ti mismo. (5)

WEB HAIKUS

VALENCIÀ: L'haiku (haiku) és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses, derivat de l'haikai, creat aquest antigament per la separació dels tres primers versos (4+6+4) de la tanka i usat com una composició independent.

Exemple:

Camí de sol. (4)
Per les rutes amigues, (6)
unes formigues. (4)

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Compás d'espera (4)
que cap encís no trenca, (6)
fal·laç mentida. (4)

MONTSERRAT ABELLÓ

Benvinguts, des!


Primer que res vull agrair-vos el fet d'estar en aquest taller i donar-vos la benvinguda al nou bloc: Els nostres escrits (on només tindrem accés els membres i participants del curs. Envieu-me un correu-e de gmail a la meua adressa i vos donaré d'alta). Ací podrem penjar tots aquells escrits que volem compartir amb les nostres companyes i companys del curs. Per a després comentar-los a classe. També podreu llençar els vostres dubtes, suggerències, autors, lectures, manuals, etc. El més importants per a mi, pense, és aprendre uns dels altres i passar unes vesprades agradables. Quan vinga algun  escriptor a presentar-nos la seua obra vos avisaré i podreu convidar a totes les persones que vulgueu a més de que el taller és obert a totes les persones que vulguen. No oblideu llegir i escriure alguna coseta i que ens veiem el pròxim dimarts 26 de febrer a l'aula polivalent de la Biblioteca de la Pobla de 18:30 a 20:00. I que ens anem veient, de moment, cada quinze dies. 

A la dreta podreu trobar Altres blocs interessants que podeu tafanejar al vostre gust.


Recordeu que també podreu contactar amb mi pel Carallibre (Facebook).