M'agrada molt Àngel. La idea és molt xula i enllaça molt bé amb les il·lustracions de contes, faules i rondalles per a xiquets, però amb un missatge d'adults.
Ara bé profitaré per veure el tema del ritme. Ja que sembla un poemeta popular, tal vegada (no és obligatori) li podries donar ritme. És a dir, per exemple, que els tres versets siguen de 10 síl·labes (clar tenint en compte els diftongs, triftongs, hiats i els mots que comencen i acaben per vocal, que s'ajunten). Això faria una miqueta més musical el poema. També recorda que en valencià, la conjunció que darrere de preposició, sempre porta accent, "de què".
*En valencià només es troben els següents quatre triftongs: iai (com en iai), ieu (formes verbals de la segona persona plural, com en dèieu), uai (Alguaire) i üeu/ueu (formes verbals de la segona persona plural, com en creueu o adeqüeu).
*La successió de dues vocals pertanyents necessàriament a síl·labes diferents constitueix un hiat: obe ir, cli ent, te atre, idea. Un diftong és la successió, dins una mateixa síl·laba, d’una vocal, en posició de nucli sil·làbic, i d’una consonant gradual, en posició de marge ([j] o [w], que són representades, respectivament, per les grafies vocàliques i i u): reina, iogurt. Un diftong és creixent quan la consonant gradual precedeix el nucli vocàlic: gual, iode. En canvi, és decreixent quan la consonant gradual segueix el nucli vocàlic: aire, auca. Quan una vocal és precedida i seguida d’una consonant gradual i tots tres segments s’integren en la mateixa síl·laba, ens trobem davant un triftong: creieu, Alguaire, guaitar, adeqüeu.
MÉS INFO: http://www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gramatica/fonetica/05diftongstriftongshiats.pdf
PS. Ahir et vaig portar uns llibres sobre Joan Brossa, pel que em comentares tan interessant de les imatges i la poesia. A mi m'agradat molt tot el que he llegit d'ell. A la biblioteca tens, que jo sàpiga: "1982: El ulls de l'òliba" i altre que no recorde el nom. A més a més pots consultar on trobar tota aquesta poesia visual:
Poesia visual 1970: Poemes per a una oda 1974: Cartipàs 1975: Poemes visuals 1978: Poemes objecte 1978: Septet visual 1988: Mom 1988: Diorames 1990: Los cuasigrafismos de Brossa 1991: Parèntesi 1991: Mirall 1993: Foc negre 1995: Aigua de foc 1996: Arlequins 2003: Poesia tipogràfica 2005: Poesia visual 2011: Els etcèteres
Tres-reis-riu-en*-a-la-ri-ba-d'un-riu-et (11)
ResponEliminari-ent-ri-ent-ar-ri-ben-a-la-con-clu-si-ó (13)
de-quea-la-vi-da-no-tot-és-riu-re (10)
M'agrada molt Àngel. La idea és molt xula i enllaça molt bé amb les il·lustracions de contes, faules i rondalles per a xiquets, però amb un missatge d'adults.
Ara bé profitaré per veure el tema del ritme. Ja que sembla un poemeta popular, tal vegada (no és obligatori) li podries donar ritme. És a dir, per exemple, que els tres versets siguen de 10 síl·labes (clar tenint en compte els diftongs, triftongs, hiats i els mots que comencen i acaben per vocal, que s'ajunten). Això faria una miqueta més musical el poema. També recorda que en valencià, la conjunció que darrere de preposició, sempre porta accent, "de què".
*En valencià només es troben els següents quatre triftongs: iai (com en iai), ieu (formes verbals de la segona persona plural, com en dèieu), uai (Alguaire) i üeu/ueu (formes verbals de la segona persona plural, com en creueu o adeqüeu).
*La successió de dues vocals pertanyents necessàriament a síl·labes
diferents constitueix un hiat: obe ir, cli ent, te atre, idea.
Un diftong és la successió, dins una mateixa síl·laba, d’una vocal, en
posició de nucli sil·làbic, i d’una consonant gradual, en posició de marge ([j]
o [w], que són representades, respectivament, per les grafies vocàliques i i u):
reina, iogurt. Un diftong és creixent quan la consonant gradual precedeix el
nucli vocàlic: gual, iode. En canvi, és decreixent quan la consonant gradual
segueix el nucli vocàlic: aire, auca. Quan una vocal és precedida i seguida
d’una consonant gradual i tots tres segments s’integren en la mateixa síl·laba,
ens trobem davant un triftong: creieu, Alguaire, guaitar, adeqüeu.
Diftongs decreixents
Estructura Exemples
vocal + [j] en síl·laba tònica aigua, Eina, feina, reina, almoina, buit,
Ardanui
vocal + [j] en síl·laba àtona aigüera, Aitona, feiner, almoiner, buidar
vocal + [w] en síl·laba tònica blau, peu, creu, coure, Olocau, pou, lluu
vocal + [w] en síl·laba àtona gaudir, creuràs, ciutat, ciutadà, Riumors,
Òrrius, couràs
Diftongs creixents
Estructura Exemples
consonant velar + [w] + vocal Alaquàs, pasqua, quatre, qüestió, quota,
guant, Guardamar, aigua, llengües
vocal + [j] + vocal Gaià, joier, creia, joia, reialesa, joieria
vocal + [w] + vocal cauen, mouen, Alfauir, peuot, estiuejar,
encauarem
#[j] + vocal iaia, iambe, ianqui, Iàtova, iode, iogurt,
hiena
MÉS INFO: http://www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gramatica/fonetica/05diftongstriftongshiats.pdf
PS. Ahir et vaig portar uns llibres sobre Joan Brossa, pel que em comentares tan interessant de les imatges i la poesia. A mi m'agradat molt tot el que he llegit d'ell. A la biblioteca tens, que jo sàpiga: "1982: El ulls de l'òliba" i altre que no recorde el nom. A més a més pots consultar on trobar tota aquesta poesia visual:
Poesia visual
1970: Poemes per a una oda
1974: Cartipàs
1975: Poemes visuals
1978: Poemes objecte
1978: Septet visual
1988: Mom
1988: Diorames
1990: Los cuasigrafismos de Brossa
1991: Parèntesi
1991: Mirall
1993: Foc negre
1995: Aigua de foc
1996: Arlequins
2003: Poesia tipogràfica
2005: Poesia visual
2011: Els etcèteres
Una possible solució:
EliminaTres-reis-riu-en*-a-la-ri-ba-d'un-riu (10)
ri-ent-ri-ent-ar-ri-ben-a-con-clou/re (10) -és plana-
de-quèen-es-ta-vi-da-no-tot-és-riu/re (10) -abans era de 9, plana-.
I si vols mantindre el diminutiu de riu al primer vers podria ser així:
Tres-reis-riu-en-a-vo-ra-d'un-riu-et (10)-l'última síl·laba tònica és aguda-