dimarts, 26 de març del 2013

Conte breu


Aprofitant l'escrit que vaig improvisar en el darrer taller que vam fer fa dues setmanes, he escrit aquest petit conte. És per a un concurs i està inspirat en una de les cançons d'un grup mallorquí, BOC, que va a publicar un disc de música folk i vol posar al disc un conte per cada cançò. Vos pose l'enllaç a la música per a que l'escolteu mentre llegiu el conte:


CANÇÒ: De Roc a Boc: Representa l’evolució d’un nin, en Roc, que a mesura que creix es va transformant en un de nosaltres (els components del grup), un BOC.

En Roc, un nin que caminava amb els peus nus mentre feia volar un estel de colors, alçava la vista i imaginava que caminava per damunt dels llaços de la cua... llavors va ensopegar i rodolà:  “Ja m’ho deia la mare" –es va dir− "si no mires endavant cauràs...” Es va veure transportat a un temps futur en què eren els dits els que caminaven per les tecles d’un piano, les cordes de l’estel eren ara les d’un violí  i les d’una guitarra i el vent  bufant feia sonar una flauta... "Mare",  –va pensar− "Que bé haver ensopegat".

Carme




dilluns, 25 de març del 2013

Microrelatos ilustrados


Libertad

Esa tarde, al salir de la oficina, Ramiro se encontraba más abatido y tenso que de costumbre, así que decidió volver a casa dando un paseo, callejeando despacio por el barrio viejo de la ciudad. Mientras arrastraba con desgana los pies pensaba en todas esas ilusiones aplacadas con los años, en aquellos anhelos antiguos que las rutinas se habían encargado de domesticar. Como su loca obsesión por volar como los pájaros. Por eso, cuando pasó delante del taller de tatuajes y vio unas extrañas alas tribales que parecían llamarlo desde el escaparate, no dudó en tatuárselas en la espalda, albergando el sueño de que en algún momento se desplegaran. Y así sucedió. Esa misma noche la tinta negra comenzó a emerger de la piel tirante e hinchada hasta cobrar volumen, mientras su dorso crujía y sus omóplatos se crispaban en bruscos espasmos. Debatiéndose entre el dolor y el éxtasis corrió hasta la hondonada para abrir sus brazos al cielo. Entonces, en un último impulso, las alas se desprendieron del cuerpo en el que estaban atrapadas y salieron volando.

SARA LEW


PS. Microrelats il·lustrats, altra forma de creativitat, conjuntar l'escriptura amb el dibuix, algú s'anima? Vinga, demà tenim classe i ja tinc ganes de llegir i escoltar els vostres escrits, narracions, poemes...!

(Font i altres microrelats de la mateixa autora al seu bloc: http://microrelatosilustrados.blogspot.com.es/)

Microrelats

(Picture: Chinese oil painting children from
 
http://guleri.blogspot.com.es/2011/12/blog-post.html)


-Senyor rei, és tan petita!
No es sap calçar ni vestir,
han de contar-li rondalles
i gronxar-la per dormir;
han de bufar-li les sopes
i amorosir-li el coixí.

JOSEP CARNER


-Ara us contaré la rondalla de l'home i el gos.
Això era un home i un gos. Corria l'home, corria el gos.
Ai, quin conte més preciós!


JOAQUIM GONZÀLEZ i CATURLA,
"Rondalles del Baix Vinalopó". Contes populars, Alcoi, Marfil, 2005
.

dissabte, 16 de març del 2013


                           LA VIDA
   

          ESCUCHA, OH AMIGO.
VENGO A HABLARTE DEL SECRETO PERFUME DE LA VIDA.

  LAVIDA NO TIENE FILOSOFIA.
NI SUTILES SISTEMAS IDEOLOGICOS.
  LAVIDA NO TIENE RELIGION.
NI ADORACION EN LOBREGOS SANTUARIOS
  LAVIDA NO TIENE DIOS
NI EL FARDO DE MISTERIOS TENEBROSOS.
  LA VIDA NO TIENE MORADA.
NI EL AGUDO TORMENTO DE LA DECREPITUD.
   LA VIDA NO TIENE PLACER, NI PENA.
NI LAPERVERSION DEL AMOR EXIGENTE.
  LAVIDA NO ES BIEN NI MAL.
NI EL OSCURO CASTIGO DEL INDOLENTE PECADO.
  LA VIDA NO DA CONSUELO.
NI DESCANSA EL LOS ALTARES DEL OLVIDO.
  LA VIDA NO ES MATERIA NI ES ESPIRITU.
NI HAY EN ELLA LA CRUEL DIVISION DE LA ACCION
               Y LA INNACCION
  LAVIDA NO TIENE MUERTE,
NI EL VACIO DE SOLEDAD EN LA SOMBRA DEL TIEMPO.
   LIBRE ES EL HOMBRE QUE VIVE EN LO ETERNO,
            PORQUE LA VIDA ES.

     J. KRISHNAMURTI
 ( DE UN CANTO A LAVIDA )

dijous, 14 de març del 2013

Deserts


Un dia en la vida pot ser de vegades un desert


                                        Carme


dimecres, 13 de març del 2013



Soy aprendiz
La vida es aprendizaje. Nunca puedes decir "ya soy muy mayor para aprender". Solo dejamos de aprender cuando dejamos de interesarnos por nuestros semejantes, cuando perdemos la curiosidad, cuando no queremos saber las novedades del tipo que sea: libros, avances tecnológicos, avances científicos, cuando  dejamos de preguntarnos hacia donde va este mundo que te ha tocado vivir...Estás muerto aunque respires.

Pilar Cruz

diumenge, 3 de març del 2013

Reflexions!!


El cel toca la terra amb les mans (els núvols)
però la terra no toca el cel ni amb els dits (les muntanyes)

Era un home fonamentalment solitari,
Tanmateix estava envoltat de persones.

Veiem les noies passar.
Elles passaven de nosaltres.

divendres, 1 de març del 2013

Coses de la vida que comencen per PE!!


Pera
Peça
Pes
Pet
Pèl
Pèsol
Pecat
Pecar

Les hores concèntriques

Hola a tothom i totadona! Veig o millor dit no veig que excepte Àngel, José i Amparo l'altre dia, encara ningú s'ha engrescat a escriure res, o al menys compartir-ho amb nosaltres. Com ja vos he dit, jo estic treballant en el poemari per a presentar-lo al premi de Teodor Llorente (si al final tinc temps d'acabar-lo i en tinc ganes). Ací vos passe el que tinc fins al moment (està inacabat) i està per corregir, canviar i afegir versos, però si fa no fa, aquest serà el gros del contingut. A veure si així vos animeu una miqueta i compartiu els vostres escrits amb els companys i companyes.  També podeu fer suggerències! Una forta abraçada i bon cap de setmana! ;)