dimecres, 30 d’octubre del 2013

Tasques per al dimarts 12 de novembre (3a classe)

Bon dia! Ací teniu les tasques que vam veure ahir per a comentar a la nostra tercera classe i les cinc obres que hem de seguir i/o completar:

- "En las orillas del Sar". Rosalía de Castro. Edición de Marina Mayoral, 1985.
- "Caligrafía de los sueños". Juan Marsé. Editorial Lumen, 2011.
- "Adveniment de l'odi". Jaume Pérez Montaner. Editorial Tres i Quatre, Poesia 10, 1976.
- "Crim de germania". Josep Lozano. Editorial l'Estel, 1988.
- "Homes". Isabel-Clara Simó. Editorial Bromera, l'Eclèctica, 2010.

*Recordeu utilitzar la funció retòrica en els poemes i tractar de seguir la seua estructura (ritme, rima, missatge, etc. si s'escau), i suggerir o evocar més que dir. Adapteu-se també als escrits dels relats i utilitzeu el llenguatge com cal en cada ocasió. Recordeu també de que la que vulga em pot portar els seus escrits i els anirem veient i corregint a classe entre tots.



=> Seguir el poema:

Aunque no alcancen la gloria,
pensé, escribiendo libro tan pequeño,
son fáciles y breves mis canciones,
y acaso alcancen mi anhelado sueño.
Pues bien puede guardarlas la memoria
tal como, pese al tiempo y la distancia,
y al fuego asolador de las pasiones,
cortas, pero fervientes oraciones.
Por eso son, aunque no alcancen gloria
tan fáciles y breves mis canciones...

ROSALÍA DE CASTRO


=> Completar el diàleg:

- No juzgues a tu madre.
-
- ¡Jamás digas eso, desgraciado!
-
- ¿Qué estás murmurando? -dice su madre, de pie a su lado con un imperdible en la boca-. Levanta el brazo. Luego te lavaré el pelo, que no veas cómo lo tienes.
-
-Claro que puedes, dejando el brazo fuera.
-
- Podrías dejar de decir tonterías.
-
- ¿Te ha dolido? Tenías un punto infectado.
-
- Ya sabes, duele aquello que no tenemos. Tú siempre has creído en fantasmas, y además hablas con ellos, ¿no? Pues no sé de qué extrañas. La uña te duele porque ya no la tienes.
-
- Te creo, hijo.

JUAN MARSÉ



=> Seguir el poema:

plou
tu et rius
i a colps de llàgrima esgotem
l'absurd els fars esquincen
l'opaca transparència
de la pluja d'aquesta pluja
folla verd obsedit
l'aigua brolla al vidre
d'aquest riu sortiran totes
les malenconies tots els records
sinistres cavalcaran heralds
d'inquisicions futures
pel sellwood bridge tu et rius...

JAUME PÉREZ MONTANER



=> Seguir l'ordit (documentar-se una miqueta):

València, octubre de 1527

Els criats, diligents, complint les ordres del majordorm -tot havia d'estar a punt l'endemà al matí- buscaren als cofres del palau els draps de boca de vervins i el joc de taula més luxós, una peça blanca de terçanell brodada de flors, ocells i figures al·legòriques de la mitologia grega: les dues cares de Janus, el Judici de Paris, el Corn de l'Abundància, Orfeu i Narcís.
També tragueren per a tal avinentesa la coberteria d'or, la vaixella de Castel-Durante i les belles copes de Murano, que la reina-virreina Úrsula Germana de Foix tant apreciava. 
Ell mateixa havia ordenat, fins al més mínim detall, la sumptuosa festa.

JOSEP LOZANO


=> Escriure un article d'opinió sobre la prèvia d'Homes:

Tenia ganes d'escriure un llibre sobre els homes. Ja ens ho havia dit la Virginia Woolf: "Que no us espanti cap tema", al seu sempre recordat Una cambra pròpia. He fet servir la ironia, és clar. Però m'he fixat de debò en ells. Tots diferents, però educats en uns mateixos paràmetres. I els he vist xuletes, però també dominats; violents, però també violentats; triomfadors, però també derrotats. He contemplat la seva eufòria quan estan lluny de les dones, i un afany de competitivitat que és inculcada des del pati de l'escola. També els he vist bojos d'amor. I sensibles a les desgràcies de les dones. I, alhora, n'he trobat d'absolutament mancats de qualsevol forma de comprensió envers les dones i d'una insensibilitat diamantina. Hi ha de tot vull dir.
Si m'hi he acostat, literàriament parlant, ha estat amb afecte, intentant entendre'ls. I de vegades, és clar que sí, condemnant-los.
Són els nostres companys, els nostres amics, els nostres germans. Els estimem i els blasmem, els mirem horroritzades i els abracem entendrides.
Aproximadament com ells fan amb nosaltres, les dones.
Que hi ha massa ironia, fins i tot quan aplaudeixo? Potser sí, però és que algun cop ens ho poseu molt fàcil, companys!

ISABEL-CLARA SIMÓ

dimarts, 29 d’octubre del 2013

Continuació Enric Valor

Vaig a eixir a la porta del mas de l'Arbre, i tal com m'havia esdevingut dalt a l'obrir el balcó de la meua cambra, em tornà a enlluernar la claror de l'avançat matí de la muntanya. Tanmateix, llavors ja començava a esmorteir aquella llum intensa una capa de celatges deixatats i groguencs, de pur aspecte de tardor. Feia una fresca agradosa: respirava a ple pulmó l'aire puríssim i sentia -o creia sentir- els membres regats per una sang que m'imaginava nova i primaveral i el cap aclarit i ferm, D'uns dies ençà de la meua arribada, trobava  que el repòs seria, sols per a mi, un gaudi de l'ànima; i és que em notava recuperat, quasi normal.
Àngela era davant del mas fent no sé què, i, al veure'm eixir, em saludà tota amatent i maternal com cada dia (...?) 
                                                                       Enric Valor

Però hui no era com cada dia. Em trobava fort, i la vitalitat havia tornat al meu cos. Fins i tot em veia més alt. Després de quatre anys res com estar a casa. Unes poques nits baix els sostre de la meua pàtria i tot tornava a anar bé.


Ací on tots els meus avantpassats van nàixer i morir, on celebraren les bones collites i maleïen les tempestes que tot ho feien malbé... Ací, en la seu del meu llinatge, em sent viu, pletòric, que res podrà detindre'm.

Allà lluny pareix que s'alça la pols del camí, qui deu vindre? Encara no he parlat en ningú des que he tornat, llevat d'Àngela. Sé que al cap de tant de temps em faran preguntes i encara no tinc ganes de parlar dels dos anys al front, del dur exili, del camp, de l'alliberació...

Àngela, la meua germana, no va dir res en veure'm el dia que vaig tornar. Sols plorà i m'abraçà fort, mentre xemicava. Al cap d'uns minuts fosos va dir:-"Ara que ja estem tots, podrem començar de nou" -. No vaig preguntar-li res. Vaig entendre que només nosaltres havíem sobreviscut, que ara teníem damunt nostre, tot el pes de la sang, la vessada i la que encara està per nàixer...


El núvol de pols cada vegada estava més a prop i ara es distingia una vella camioneta. Ranquejant arribà fins a l'entrada del mas i quatre hòmens armats en escopeta baixaren quasi a la vegada. Sense temps a res més es posaren a disparar, i ara Àngela i jo jaem morts al peu de la muntanya.

                                                                        Mª José Tortajada

dilluns, 28 d’octubre del 2013


Vos deixe la meua aportació. Lla prosa la tinc un poc atragantada, si aconseguisc treure alguna cosa la penge. Records a tots.


"T'has alçat dins de mi
com un mar que desperta
el nou dia amb la llum
maragda del seu cant,
com un vol de palmeres
que busquen altres cels.

Has mirat i els teus ulls
han encés sols i fires
en la nit que em regnava
els anys i tots els somnis
(...)"                                        Marc Granell, Versos per a Anna


T'has alçat dins de mi
com una llavor que germina
després de dies sembrada
i el solc de la terra va obrint,
com el sospir que ferint surt
per tornar, lliure, al món.

Has parlat i el cor
en fa mal en escoltar-te,
plorant l'anima en tens
a la foscor del dia.

T'has alçat dins de mi
com una veu llargament silenciada
que ara sona i retrona
en la buida consciència anestesiada,
com la llàgrima que surt
mullant l'espill de l'ànima.

Mira'm una altra vegada,
mira'm com si fos ahir.
Només per un instant,
oblidem qui som i que ens han fet

I ara al costat del ferrer Misèria
parlem de somnis,
somnis de por i fam

i fam de somnis sense por...

                                               MªJosé T

dijous, 24 d’octubre del 2013

Dintre

Fragment del poema meravellós de Marc Granell:

“T'has alçat dins de mi
com un mar que desperta
el nou dia amb la llum
maragda del seu cant,
com un vol de palmeres
que busquen altres cels.

Has mirat i els teus ulls
han encés sols i fires
en la nit que em regnava
els anys i tots els somnis
(...)“

                                                             Versos per a Anna, MARC GRANELL

La meua continuació: 


No puc imaginar
ara res sense tu,
si no et tinguera més
ni tan sols jo seria.
 
Així és, així sóc,
la meua dependència...
ara no entenc la vida
de cap altra manera.

                   Carme

Material TEC (Taller d'Escriptura Creativa) i Fitxa alumnes



A la Pobla de Vallbona, 15 d'octubre de 2013

MATERIAL TEC 1. 2a temporada.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA:

- “Comentaris de texts”. Maria Josep Cuenca. Edicions del Bullent, 1996.
- “Manual d'escriptura creativa”. Pasqual Mas. Editorial Germania, 2012.
- “Literatura creativa”. Joaquim Espinós i Felipe. Edicions del Bullent, 2000.
- “Textos i contextos: llengua i literatura”. Josep Palomero i altres autors. Editorial Bromera, 2003.
- “Ensenyar llengua”. Daniel Cassany i altres. Editorial Graó, 1993.
- “Manual de mètrica i versificació”. Josep Bargalló. Edició ampliada Biblioteca Universal Empúries.
- Altres llibres, manuals i textos que anirem veient durant el curs. També blogs d'escriptura i literatura, així com informació d'internet.

Per a escriure és necessari reescriure i llegir molt en tot cas. Conèixer els clàssics i les obres més importants de com a mínim el gènere i la llengua que hem d'emprar però també de tota la literatura universal. Cal tenir també a l'abast bons diccionaris (vocabularis, gramaticals, sinònims i antònims, etc.), i obres de capçalera. Cal conèixer molt bé també els diferents tipus de text, el gènere a emprar i un correcte ús del la llengua (gramàtica, puntuació, figures literàries, mètrica: ritme i rima, en el cas de la poesia, etc.). Paper, bolígraf i llapissera. I sobretot ànims i ganes de fer-ho el millor possible”. ES

LA DESCRIPCIÓ

Els texts típicament descriptius expliquen com és una persona (retrat), un lloc (topografia), una època (cronografia), un objecte, etc. La funció comunicativa que duen a terme és asseverar anunciats d'estat, és a dir, parlar d'estats (Com és). Són descriptius texts com les guies turístiques, els inventaris, etc. A més, la descripció sol aparèixer en diferents texts, com ara les notícies, les cartes o les narracions. Discursivament, les descripcions no responen a una organització fixada, encara que a vegades poden seguir una ordenació de caràcter espacial (de més general a més concret, de dalt a baix o d'esquerra a dreta). Des del punt de vista lingüístic, hi solen predominar les oracions atributives, els adjectius qualificatius i altres complements amb valor adjectival, les estructures de comparació i les expressions locatives. Els temps verbals més freqüents en la descripció són el present i l'imperfet.

LA NARRACIÓ

La narració explica fets i accions, que se situen en un desenvolupament temporal i causal (cronològic). La funció comunicativa que acompleix és asseverar enunciats de fet, és a dir, relatar fets i accions reals o de ficció. Els texts o les seqüències narratives responen a les preguntes Què fa? Què passa? Hi ha texts narratius orals i escrits, com ara les rondalles, els contes, les novel·les, algunes notícies, etc. Les informacions es poden presentar segons l'ordre cronològic o alterant aquesta organització, amb la qual cosa es crea un ordre narratiu, que, de qualsevol manera, ha de permetre al lector reconstruir la cronologia dels fets narrats. L'estructura clàssica del text narratiu és tripartida: hi ha un plantejament, un nus i un desenllaç. En aquest tipus de text té una importància fonamental el desdoblament de veus: hi ha un narrador, que es pot identificar o no amb l'autor, i uns personatges, la veu dels quals pot introduir-se a través de diferents mètodes de discurs reportat (estil directe, estil indirecte, etc.), que sovint donen entrada a seqüències conversacionals inserides en la narració. A més, el narrador pot adoptar el punt de vista d'un dels personatges, de manera que s'activen processos d'empatia.



Lingüísticament, els texts narratius es caracteritzen pel joc entre elements deíctics, els que connecten amb el moment de l'enunciació, i elements anafòrics, els que remeten a algun altre element (temporal, espacial o personal) del discurs. De fet, els elements anafòrics es troben representats característicament en la narració. La referència temporal, que, com hem apuntat, defineix la narració, es manifesta a través de l'ús de temps verbals de passat i d'altres expressions temporals (adverbis, sintagmes preposicionals, subordinades temporals i connectors temporals en general, etc.). Hi predominen els verbs d'acció.

L'EXPOSICIÓ

Els texts expositius són fonamentals en la vida acadèmica: en sentim constantment i s'avaluen els nostres coneixements de les diferents matèries a partir de texts d'aquesta mena. És per això que és tan important conèixer-ne les característiques i saber construir-los. El text expositiu té com a funció fer comprendre alguna cosa (respon a la pregunta Què és? ), és a dir, té una funció clarament didàctica. Per això, ha de presentar una organització lògica i jeràrquica de les informacions, que es pot desenvolupar analíticament o sintèticament. Es manifesta típicament a les lliçons, les conferències, els fullets explicatius, etc. L'estructura clàssica d'un text expositiu és tripartida: es compon d'introducció, on es presenta el tema de què es parlarà, desenvolupament del tema, i conclusió, la qual cosa sol correspondre a una síntesi del que s'ha dit.

El text expositiu se serveix de diferents tècniques: l'exemplificació i la definició; els gràfics, els esquemes o dibuixos, que funcionen de suport no verbal; en l'escrit, la subdivisió en apartats, l'ús de títols i subtítols i la utilització de recursos gràfics (negretes, cursives, etc.); en l'exposició oral, la repetició, els canvis d'entonació i les pauses expressives, etc.

Les característiques lingüístiques de l'exposició són la presència d'oracions atributives, d'aposicions i d'expressions denominadores, vinculades a les definicions, i l'abundància de subordinació i de connectors, sobretot de causa i conseqüència, que expliciten l'organització lògica de les idees.

EL TEXT RETÒRIC

Per parlar del text retòric ens hem de situar en un nivell diferent del que hem adoptat amb els altres tipus de text que hem escollit, ja que l'elaboració retòrica, ço és, l'ús del llenguatge amb finalitat estètica, pot superposar-se a gairebé qualsevol tipus de text. Així, un conte o una novel·la són texts narratius amb característiques retòriques; un anunci té un component argumentatiu innegable, que ens permetria de considerar-lo dins d'aquest tipus de text, i al mateix temps és fruit d'una elaboració retòrica; figures retòriques com les repeticions i sobretot les metàfores i les metonímies o les hipèrboles són constants en les converses ordinàries, etc. Tanmateix, considerem els texts (predominantment) retòrics en un bloc a banda perquè volem focalitzar els mecanismes específics associats amb la funció estètica. Es consideren texts pròpiament retòrics els literaris., i també altres formes com les cançons, els refranys, els aforismes, la poesia*, els eslògans, etc., pel fet que hi ha una cura especial en els aspectes formals destinats a produir un efecte estètic en el receptor. Atesa la diversitat de manifestacions, no hi ha una estructura prototípica del text retòric i només es caracteritza discursivament i lingüísticament per la presència de figures retòriques, jocs de paraules i per la transgressió de les normes lingüístiques admeses com a generals o “habituals, en un sentit extens.

*“La poesia ha d'evocar, suggerir (no dir), fer música, fer gaudir al lector de la seua bellesa i musicalitat. No descriure fets sinó sentiments, tot allò que portem endins i és universal a tot ésser. Ha d'utilitzar les imatges (les metàfores), el ritme, la ironia(dir el contrari del que s'expressa literalment), la polifonia (desdoblament de veus del text), etc. També existeix la poesia social o crítica però fins i tot aquesta per considerar-se poesia cal que faça valdre les lleis de la funció retòrica.“ ES.



L'ARGUMENTACIÓ

Argumentar és una activitat discursiva fonamental: constantment exposem punts de vista i opinions, rebatem idees, en definitiva, intentem convèncer algú d'una idea més o menys polèmica. El text argumentatiu es pot considerar una variant del text expositiu, sobretot pel que fa a l'estructura:

- una introducció on es presenta el tema, incloent-hi la tesi que es vol defensar i les dades pertinents al cas i, en general, s'intenta crear una disposició favorable en el receptor;
- un desenvolupament, que inclou l'exposició i defensa dels arguments, i subarguments favorables i la refutació dels contraarguments, i
- una conclusió, que funciona de síntesi del que s'ha dit i de reforçament de la tesi que es defensa.

Hi ha molts possibles manifestacions de l'argumentació, tant orals (un judici, una conferència, una discussió, un debat) com escrites (un article d'opinió, les cartes al director, etc.). A més, hi ha molts texts que es poden considerar argumentatius en major o menor mesura, no tant per la forma com per la funció que acompleixen, la de persuadir o convèncer, com, per exemple, els texts publicitaris.

L'argumentació remet a relacions lògiques entre diferents parts del discurs clarament diferenciables. Aquestes relacions s'expliciten amb l'ús de connectors, sobretot contrastius, causals i consecutius, i també marcadors distributius, tant lingüístics (connectors) com gràfics (ús d'apartats numerats o encapçalats per lletres, etc.). D'altra banda, un text argumentatiu sempre es basa en la contraposició de dues idees, la qual cosa explica que sigui inherentment dialògic i que presenti marques de modelització. El dialogisme es manifesta a través de la polifonia textual, explícita (diverses veus que defensen la tesi i l'antítesi) o implícita (una única veu que incorpora la veu que defensa l'antítesi per refutar-la). La polifonia va associada a la intertextualitat (citacions referències i comentaris d'altres texts o seqüències), que sovint es manifesta a partir de diferents formes de discurs reportat. La modalització explica l'aparició de verbs performatius (dir, creure, pensar...) i d'altres elements lèxics subjectivitzadors com els advervis en -ment (lamentablement, afortunadament...) o els adjectius de qualitat subjectiva (interessant, deplorable, etc.). Aquests texts presenten igualment un joc interessant de les persones del discurs, amb una presència notable de deíctics referits a l'emissor i al receptor, incloent-hi fórmules de tractament entre els interlocutors, i sovint s'hi utilitza la ironia com a mecanisme textual.

LA CONVERSA

La conversa és molt probablement el tipus de text més freqüent en la comunicació humana, i potser precisament per això s'ha bandejat moltes vegades de l'estudi lingüístic, a favor de formes més cultes de comunicació. La importància de la conversa ha estat reivindicada en aquests darrers anys per l'anàlisi del discurs i altres tendències lingüístiques. La conversa és un intercanvi d'informació entre dos o més interlocutors que es troben presents en el moment de l'enunciació i que construeixen conjuntament el discurs. Així doncs, la conversa és típicament oral i dialògica. Les formes escrites de la conversa, com pot ser el teatre, una seqüència integrada en un text narratiu o una entrevista escrita, no són més que transcripcions o adaptacions de l'oralitat, més o menys filtrades pel sedàs de l'escrit.

El text conversacional presenta una gran varietat de modalitats oracionals (interrogació, asseveració, exhortació, etc.), associades amb esquemes entonatius variats. D'altra banda, en la conversa hi ha una relació constant entre text i context, que deriva en la presència de deíctics i en la importància de la comunicació no verbal. La textualització de la primera i la segona persona com a elements bàsics del diàleg es materialitza en l'ús de pronoms personals i de formes de modalització, com ara les interjeccions. La comunicació no verbal, sobretot els gests, també serveix com a mitjà de modalització, ja que sovint transmet valors subjectius dels interlocutors respecte al que es diu.

Estructuralment, la conversa és un tipus de text molt convencionalitzat, que s'estructura a partir de torns de parla i que es basa en fórmules discursives, com ara les salutacions, els comiats, les excuses, les formes de cortesia, etc. Hi tenen un paper destacat els connectors, sobretot aquells que marquen l'actitud del parlant (marcadors discursius) i aquells que pauten el discurs (els que indiquen canvi de torn, represa de tema, rectificació, etc., també denominats organitzadors textuals), més que no pas els lògics, que abunden, per exemple, als texts argumentatius.

El caràcter espontani d'aquests texts, si més no dels prototípics, explica que tinguen habitualment un estil segmentat, acompanyat de trets com són les alteracions en l'ordre de mots bàsic (en valencià, subjecte-verb-objecte), les omissions, les repeticions, les oracions incompletes i, en general, produccions que no corresponen a l'oració clàssica, unió de subjecte i predicat, i que poden ser poc o gens gramaticals de vegades. En aquest sentit transgressiu, la conversa s'assembla al text retòric. Com en aquest, també s'hi poden trobar jocs de paraules i figures retòriques com les metàfores, la metonímia o les hipèrboles, tot i que la funció que hi tenen no és predominantment estètica, sinó que va vinculada a l'eficàcia comunicativa i a l'expressivitat.

En les formes escrites de la conversa, l'estructura d'aquests texts s'indica amb recursos gràfics com són l'ús de guions per a introduir els torns de parla, els signes de puntuació (cometes, interrogacions, exclamacions, etc.) i altres recursos (cursives, majúscules...), amb els quals es vol representar, sempre amb resultats imperfectes, el que l'oral es vehicula a través de l'entonació i la gestualitat. La comunicació no verbal i el context situacional, en texts com els teatrals, se sol incorporar a través de les acotacions.

L'ideal per a entendre els mecanismes conversacionals és transcriure una conversa espontània real.

ESQUEMA BÀSIC DE COM ELABORAR UN ESCRIT


- HISTÒRIA:

1) Elements bàsics de la narració: història (tema -mite-, argument, espai-temps, personatges) i el discurs (narrador, trama -alteracions temporals-, procediments narratius i l'estil).
2) El tema (argument): els mites, aventures, venjances, diferents històries d'amor/desamor (voluble i canviant: El somni d'una nit d'estiu, redemptor: La bella i la bèstia, romàntic (prohibit, impossible): Romeu i Julieta, el retorn a la llar (l'odissea), l'intrús benefactor (el messies) o el destructor (el maligne), aventures col·lectives, recerca de tresors, l'ànsia de poder (Macbeth de W. Shakespeare).
3) L'espai i el temps.
4) Els personatges (descripcions).

- DISCURS:

5) El narrador (intern/extern).
6) La veu dels personatges.
7) La trama.
8) Procediments narratius. L'estil.

- CAL tenir en compte:

9) El títol.
10) La primera frase, paràgraf, pàgina, capítol...
11) Punt de vista: trobar la veu (el jo, el tu, ell...).
12) Formes de l'escriptura.
13) Obtenir informacions (documents).
14) La funció, configuració i nom dels personatges.
15) Funció de l'espai.
16) L'època i l'acció.



EXERCICIS (Tasques per a desenvolupar a les classes):

1) Continuar una història curta a partir de tres o quatre ralltes que en són el començament.

2) Completar el diàleg d'aquesta història.

3) Escriure un text a partir de la selecció d'una dotzena de paraules d'aquest text.

4) Escriure una narració a partir d'un poema curt.

5) Reescriure un poema canviant els adjectius per altres de significat oposat.

6) Completar un conte curt.

7) En grup, es comença a escriure cadascú una història en un full en blanc, després cada cinc minuts s'ha de passar el text al company de la dreta per a què el continue. Quan el text original arribe a cada un dels participants, d'un en un cal llegir la història que ha quedat entre tots.

8) Escollir un objecte qualsevol donar-li vida (personificar) i escriure els seus pensaments i/o la seua biografia.

9) Escriure un diàleg imaginat entre dos objectes que tenen alguna cosa en comú o relació (exemple: una tassa i una cafetera, un rellotge i una torre d'una plaça major, un ganivet i una forqueta, la lluna i el sol, el cel i la terra, els núvols i la pluja, una roda i un carro, una llapissera i el full en blanc, etc.).

10) Escriure un còmic o completar el text que li manca.

11) Fer una versió personal d'algun conte tradicional. (Per exemple: canviant argument, personatges, descripcions, espais-temps, etc.).

12) Inventar una notícia a partir d'un titular absurd.

13) Inventar una petita biografia a partir d'una fotografia.

14) Escriure sobre un record d'infància.

15) Escriure una carta de comiat en què l'autor acaba de cometre el robatori del segle.

16) Escriure una carta imaginària d'un personatge cèlebre a un d'actual.

17) Crear un espot publicitari per a un producte nou, absurd i/o inútil.


18) Escriure una declaració de principis sobre un club d'escriptors.




FITXA TALLER ESCRIPTURA CREATIVA. Impartit per Enric Sanç

Data: Dimarts, 15 d'octubre de 2013 (Cada 15 dies)
Lloc: BIBLIOTECA DE LA POBLA DE VALLBONA (1a sessió 2a temporada)

Nom i cognoms:
Nivell d'estudis màxim assolit:
Adreça electrònica (voluntari):
(Si no és té una correu-e de gmail cal obrir-se el compte per poder publicar al nostre blog. En tot cas és públic i es pot veure el que publiquen els companys)
Mòbil (voluntari):
Indicar si és té whatsApp:
(Tenim un grup Elsnostresescrits)


Indicar breument:

1) Quin gènere t'atrau més: poesia, teatre, novel·la, assaig, material didàctic, divulgació, microrelats, contes i/o rondalles, textos descriptius i/o publicitaris...? Ordena'ls per preferència de més a menys (però no inclogues els que no t'agraden gens)










2) Tens escrit i/o publicat alguna cosa? T'agradaria compartir-ho amb nosaltres? En cas contrari, voldries escriure i/o poder publicar algun text teu autoeditat o en una editorial? Has guanyat algun premi literari o estaries interessat/da en participar-hi?







3) Per què estàs ací? T'agrade escriure? Què prefereixes llegir o escriure? Tens algun blog personal on escrius? Quin? Estaries disposat/da a obrir-ne un? Sí/No, per què?












4) Algú va dir que escriure és reescriure. Hi estàs d'acord amb aquesta afirmació? Sí/no, per què?












5) Què és per a tu o que creus que és la poesia? I quina pot ser la diferència entre la poesia i la prosa? Un poeta podria ser un bon narrador i un narrador podria escriure bons poemes?












6) Si ets dels qui lligen novel·la, quin tipus prefereixes: novel·la històrica, intriga, policíaca, d'aventures, romàntica, etc.? Creus que açò et pot influir alhora d'escriure els teus textos?










7) Quins han estat els teus darrers llibres llegits? I/o quin és o són els teus llibres preferits de sempre?











8) Quin són els teus escriptors/es de capçalera? Saps el nom de qui ha guanyat el Premi Nobel de Literatura d'enguany 2013? I l'any passat, 2012? En tot cas t'interessa qui guanya aquest Premi?















9) Com t'agradaria que fos la classe? (Més teòrica, més pràctica, etc.) I en quina llengua lliges i/o escrius? Coincideix amb la teua llengua materna? Lliges en altres llengües a banda del valencià i/o castellà?













10) En tot cas, què esperes d'aquest curs i del teu professor, a més de compartir inquietuds literàries i que t'ajude en el teu procés creatiu?










Series capaç en l'espai màxim d'un full que et queda per escriure, imaginar, inventar-te o contar una breu història, poema, narració, relat, etc., del que t'ha passat en el dia, el cap de setmana, les darreres vacances, o no importa què en primera persona del singular, tercera, o qualsevol? Endavant...

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Tasques per al dimarts 29 d'octubre

Bona vesprada i disculpeu el retràs que altres menesters m'ocupen. Aquestes són les tasques que vam decidir fer per a la propera segona classe del taller del dimarts que ve, 29 d'octubre a les 18:30 fins les 20:00, com en el primer dia 15.

- Continuar una història curta a partir de tres o quatre ratlles que en són el començament. Entre els texts a seleccionar les companyes van triar: un poema del "Canto general" de Pablo Neruda i la continuació del primer paràgraf de l'obra de Gabriel Garcia Màrquez "Crónica de una muerte anunciada". De les que no poguereu vindre podeu triar continuar també dels texts en valencià de Marc Granell "Versos per a Anna" i d'Enric Valor "L'ambició d'Aleix". Seguidament us reproduesc els fragments, imaginació, màgia i endavant!


T'has alçat dins de mi
com un mar que desperta
el nou dia amb la llum
maragda del seu cant,
com un vol de palmeres
que busquen altres cels.

Has mirat i els teus ulls
han encés sols i fires
en la nit em regnava
els anys i tots els somnis (...?)

MARC GRANELL

(Continuar un paràgraf o dos més)



Vaig a eixir a la porta del mas de l'Arbre, i tal com m'havia esdevingut dalt a l'obrir el balcó de la meua cambra, em tornà a enlluernar la claror de l'avançat matí de la muntanya. Tanmateix, llavors ja començava a esmorteir aquella llum intensa una capa de celatges deixatats i groguencs, de pur aspecte de tardor. Feia una fresca agradosa: respirava a ple pulmó l'aire puríssim i sentia -o creia sentir- els membres regats per una sang que m'imaginava nova i primaveral i el cap aclarit i ferm, D'uns dies ençà de la meua arribada, trobava  que el repòs seria, sols per a mi, un gaudi de l'ànima; i és que em notava recuperat, quasi normal.
Àngela era davant del mas fent no sé què, i, al veure'm eixir, em saludà tota amatent i maternal com cada dia (...?)

ENRIC VALOR

(Continuar la història fins un mínim d'un full)


A LA TIERRAS sin nombres y sin números
bajaba el viento desde otros dominios,
traía la lluvia hilos celestres,
 el dios de los altares impregnados
devolvía las flores y la vida.

En la fertilidad crecía el tiempo (¿...?)

PABLO NERUDA

(Seguir un paràgraf o dos més. Ací he afegit
un vers més -el solt- que el dia de classe)



EL DÍA en que lo iban a matar, Santiago Nasar se levantó a las 5.30 de la mañana para esperar el buque en que llegaba el obispo. Había soñado que atravesaba un bosque de higuerones donde caía una llovizna tierna, y por un instante fue feliz en el sueño, pero al despertar se sintió por completo salpicado de cagada de pájaros. (¿...?)

GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ

(Continuar la història, mínim un full)

Doncs això és tot. Ja sabeu haveu de triar un poema i una narració en la llengua que vulgueu i si en teniu temps i ganes, per què no, ambdues llengües.

Salutacions,
Enric