dimarts, 21 de maig del 2013

Condemnada a trobar-te a faltar


T'enyore, tanque els ulls i et veig
Encara et sent als meus llavis.
La meua pell sencera sap a tu

Em resistisc, no ho aconseguisc
Isc a cercar-te, et trobe.
Plore mentre t'abrace.

Em penedisc al escoltar-te.
Maleït mil voltes sigues
Sóc teua i no vull ser-ho

El seu tabac, gràcies.
Això és tot el que em dius
i embogisc sense remei.

                                             MªJosé Tortajada Pelechá

2 comentaris:

  1. Ep! Molt bo MªJose. Al final no sé si estàs enamorada de l'estanquer o del tabac... :D Fins la vesprada.

    ResponElimina
  2. M'agraden els teus poemes amb tanta forçà.

    ResponElimina