Aforismes

Segons diu el DIEC (diccionari normatiu d'estudis catalans), un aforisme és una proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la. 

El terme aforisme  fou utilitzat per primera volta per Hipòcrates. Un aforisme d'aquest autor: 

La vida és curta i l'art és llarg.

Altres exemples d'aforismes:


Company, mosseguem la vida!
Que l’amor ens ragi als llavis.





Una dona sense un home
és com un peix sense bicicleta.



Maria Mercè Marçal

La pèrdua més dolorosa
és la d'allò que encara no hem tingut.


Joan Fuster 












Més aforismes en català i valencià: http://lespurnabloc.cat/

***********************************************

Aforismos

Un aforismo es, según nos dice la RAE,una sentencia breve y doctrinal que se propone como regla en alguna ciencia o arte. Del latín aphorismus, y este del griego ?φορισμ?ς (definir), un aforismo es una declaración breve que pretende expresar un principio de una manera concisa, coherente y en apariencia cerrada.

El término aforismo fue utilizado por primera vez por Hipócrates, un aforismo suyo:

La vida es corta i el arte es largo.

Los aforismos son importantes para enriquecer el discurso de credibilidad y conceden un aspecto de sabiduría a quien lo pronuncia.

Más ejemplos:

-Lo que no te mata, te hace más fuerte. 

Friedrich Nietzsche


-El tiempo perdido nunca se vuelve a encontrar.

Benjamin Franklin


-A algunos hombres los disfraces no los disfrazan, sino los revelan. Cada uno se disfraza de aquello que es por dentro. 

Chesterton


-La duda es uno de los nombres de la inteligencia. 

Jorge Luis Borges


-Ayudar al que lo necesita no sólo es parte del deber, sino de la felicidad. 

José Martí


-Benevolencia no quiere decir tolerancia de lo ruin, o conformidad con lo inepto, sino voluntad de bien. 

Antonio Machado.

-El futuro nos tortura, el pasado nos encadena. He aquí por qué se nos escapa el presente. Gustave Flaubert

El aforismo y sus sinónimos

Se suele llamar aforismo a una sentencia breve y doctrinal, por lo que comparte características con otros dichos y sentencias que también pueden considerarse aforismos y que provienen de distintas épocas y culturas:

Adagio: sentencia breve, de origen popular que suele tener un significado moralizante.

Apotegma: dicho breve y sentencioso proferido o escrito por algún personaje ilustre o famoso.

Máxima: frase que expresa brevemente una regla de enseñanza o principio moral generalmente admitido.

Proverbio: sentencia de origen popular que expresa un consejo, enseñanza o crítica.

Refrán: dicho de tradición popular que contiene una enseñanza moral o consejo.

Sentencia: dicho o expresión breve que contiene una opinión, juicio o parecer sobre una cosa, suele encerrar doctrina o moralidad.

Aforismos en latín, con ejercicios:

http://www.edu.xunta.gal/centros/iesalvarocunqueiro/node/119

El text narratiu

El text narratiu


Com que estem preparant el relat per al concurs Teodoro Llorente, vos he buscat material per a que contiueu treballant-ho.
Adjunte un enllaç amb l'explicació de l'estructura del text narratiu: presentació, nus i desenllaç; amb els tipus de personatges que hi són; el tipus de narrador que podem elegir, i altres detalls:

http://www.xtec.cat/centres/c5003238/escriptors/text_narratiu/text_narratiu3.htm

Torne a posar ací també les dues fotografies que vam elegir al taller per a inspirar el vostre relat, amb la frase d'inici del text.

Jo portava el meu gat de la corretja pel carrer, una corretja! Cridàvem l’atenció en el poble, no era molt normal  passejar un gat de la corretja...

Vas baixar del tren sols amb el teu farcellet i vas començar a caminar…

Podeu buscar més fotografies per a que vos ajuden a continuar la història o... simplement utilitzar la imaginació. En el taller ens ajudarem uns a altres per a redactar-la. Però el que sí que podeu fer ja, des de casa, és preparar alguns fragments del relat que se vos acudisquen, per si es poden acoblar després al treball que fem al taller.

Fins al dimarts vinent

Recursos literaris: figures retòriques

Alguns enllaços per si voleu informació sobre quins són, i com utilitzar-los, els recursos literaris més frequënts. He buscat informació en les dues llengües, valencià i castellà, per a que els nous benvinguts no tinguen problemes de comprensió.

http://www.iessantanyi.cat/catala/Tema_3I.pdf

http://www.xtec.cat/~jroca124/figures.htm

http://www.profesorenlinea.cl/castellano/figuras_literarias.htm

Tècniques d'escriptura 3. Paper i Píxels

Agafar detalls de vida quotidiana i donar-los la volta

Vos presente ací un altre vídeo molt interesant, de la sèrie Paper i Píxels, que ens proporciona més consells per a escriure relats o novel·les.

Agafar un detall de la vida quotidiana i donar-li la volta, és a dir, que faça o que represente totalment el contrari del que fa o representa en la vida real.

L'autora del vídeo posa dos exemples: un és el del llibre Fahrenheit 451, la novela de Ray Bradbury; l'altre és un exemple que posa ella mateixa, podria ser un relat futurista que portara per tema principal que els mestres del futur ja no educaren sino que, controlats per un govern autoritari, es dedicaren a buidar de coneixements les ments dels xiquets i joves per a crear una societat manipulable.

Fotografies per a inspirar

En el llibre Cómo se cuenta un cuento de Gabriel García Márquez, el autor ens parla d'un taller d'escriptura que portaba ell mateix, el Taller de Guiones de México, de com obtenir la inspiració per escriure relats i també mostra alguns dels relats nascuts al taller. En les primeres pàgines del llibre podem trobar una tècnica recomanda, concretament en la pàgina 13, on ens conta com una imatge pot ser la nostra font d'inspiració:

“El otro día, hojeando una revista 'Life', encontré una foto enorme. Es una foto del entierro de Hirohíto. En ella aparece la nueva emperatriz, la esposa de Akihito. Está lloviendo. Al fondo, fuera de foco, se ven los guardias con impermeables blancos, y mas al fondo la multitud con paraguas, periódicos y trapos en la cabeza; y en el centro de la foto, en segundo plano, la emperatriz sola, muy delgada, totalmente vestida de negro, con un velo negro y un paraguas negro. Vi aquella foto maravillosa y lo primero que me vino al corazón fue que allí había una historia. Una historia que, por supuesto, no es la de la muerte del emperador, la que está contando la foto, sino otra… Se me quedó la idea en la cabeza y ha seguido ahí dando vueltas. Ya eliminé el fondo, descarté por completo los guardias vestidos de blanco, la gente…Por un momento me quedé únicamente con la imagen de la emperatriz bajo la lluvia, pero muy pronto la descarté también. Y entonces lo único que quedó fue el paraguas. Estoy absolutamente convencido de que en ese paraguas hay una historia…”

No he trobat la imatge en qüestió, i mireu que l'he buscada, però n'he posat una pareguda i algunes més, que estan més avall, pertanyents a la revista Life (molt bona font d'imatges), per si vos serveixen d'inspiració per algun relat. 

També podeu buscar vosaltres la imatge que vulgueu.

Jo portava el meu gat de la corretja pel carrer, una corretja! Cridàvem l’atenció en el poble, no era molt normal  passejar un gat de la corretja...

Yo llevaba a mi gato de la correa por la calle, ¡con una correa! Llamábamos la atención en el pueblo, no era muy usual pasear con un gato con correa…

Vas baixar del tren sols amb el teu farcellet i vas començar a caminar…

Te bajaste del tren sólo con tu hatillo y empezaste a caminar….

Tècniques d'escriptura 2. Paper i Píxels

La línia temporal de la història

Ací teniu el segon vídeo de la serie de Paper i píxels. En aquest vídeo l'autora ens parla de com és d'important establir un eix cronològic de tots els esdeveniments de la història. A més de servir-nos per acabar de confeccionar la història, si tenim problemes per acabar-la, també ens ajudarà a comprobar la coherència, a no cometre errades cronològiques, és a dir, a no situar malament certes accions en el temps respecte a altres, o respecte a la història en general.

Tècniques d'escriptura 1. Paper i Píxels

Com desenvolupar els personatges

Ací vos deixe el vídeo de Paper i Píxels que vam veure el passat dia de taller. Interessants tècniques per a desenvolupar els personatges dels nostres relats: com fer les descripcions, en quines escenes situar-los. Una de les tècniques que explica, la de la recopilació de fotografies, val també per a establir les descripcions dels llocs de la història.

Curs d'escriptura, tercera temporada?

Apreciades companyes,

Aquesta setmana he anat a parlar amb Mª Dolores, la bibliotecària, per a preguntar-li si enguany seguim fent el curs d'escriptura. Encara està de vacances fins el 6 de setembre, no sabrem res fins eixa data. Jo supose que sí es podrà fer, malgrat que dependrà del pressupost i de les ganes que se tinga en continuar fent-ne. Per això, compte amb vosaltres perquè torneu a les classes si es fan i que parlem del què escrivim, llegim i hem passat a l'estiu, així com concretar què hem fet i els nous projectes que puguen vindre. Passeu-se per la biblioteca si voleu per apuntar-se. I aviseu si coneixeu algú que estiga interessat, quan més serem més riurem i més podrà consolidar-se nostre curs en el temps.

Una abraçada, gràcies i fins prompte,

ENRIC SANÇ

2 de setembre de 2014

El mar en la mirada

Imatge: Posta de sol al Far de Cavalleria. Menorca, 2014.

«Has mirat i els teus ulls

han encés sols i fires

en la nit que em regnava

els anys i tots els somnis.»

Marc GRANELL

Com no sabien que era impossible,

ho feren possible.

Fet i fet, aqueixa nostra petita mort

celestial, sempre escorcolla

i li dóna sentit

a aquesta nostrada, intensa

i caduca vida.

Closos els llavis

condemnats al silenci,

aprenc paraules.

Què em durà el vent aquesta

nit, petits ruixims d’albes?

Enric Sanç. Poema inèdit inclòs en el capítol 6. Els ulls de la infantesa del poemari El mar en la mirada. Presentat al XVIII Certamen de Poesia «Josep Maria Ribelles» de la Ciutat de Puçol, 2014.

LÍNIES

"I was (...) at the dividing line between the East of my youth and the West of my future."

On the Road. Jack Kerouac, 1957.

Línies

Un moment decisiu,

donar un pas

endavant o... romandre.

Una línia,

traç en  la carretera.

Decidir tot

en un precís instant,

si continues

o si tornes enrere.

Partiràs, sí,

La motxilla a l’esquena?

Els records pesen,

tot records gravitant.

O soltaràs el llast?

Esdevindràs

un tot lleuger.

               Ho farás?

CARME

I si a algú li ve de gust fer una lectura en anglés (falta una correcció feta per la meua professora): 

Lines

A turning point.

Stay... or

take a step, just  ahead.

A line,

a trace on the road.

Decide everything

in a precise moment,

whether to continue

or to go back.

You’ll just go,

a bag on your back?

Heavy with memories,

weighed reminisces.

Or lay down the burden?

You will become

a total lightness.

             Will you? 

CARME

Mar de mort

Avui és el 102 aniversari de l’enfonsament del Titànic i fa dos dies vaig estar mirant un documental sobre el tema, una altra de les tantes aficions meues: els documentals d’història. Em va sorprendre un fet colpidor: un historiador, encarregat del museu on s’exposen troballes del Titànic, relatava com al laboratori van obrir uns flascons de perfum trobats en les restes del vaixell. La flaire del perfum va impregnar l’estança i per un moment va portar la vida passada al present. L’home es va posar a plorar mentre ho contava. Era  gras,amb una llarga melena i barba, i es va enfonsar en l’emoció com si fos una fràgil fulla que cau de l’arbre. La història em va emocionar, no podia pensar una altra manera de transmetre-la que amb la poesia.

El que he descobert després navegant  per la xarxa és que a partir de les essències trobades s'ha creat un perfum que s'ha comercialitzat:

http://paraellas.net/index.php/el-perfume-del-titanic/ 

no sé si aquesta vessant de la troballa m'agrada...

És un primer esbós, de segur que canviaré coses, i no sé si intentaré donar-li mètrica

En un mar de mort

algú va destapar la vida.

No era una finestra amb vistes,

o l’elixir de la vida eterna,

era un petit flascó.

Guardava la flaire de la vida,

no l’eterna,

la que fou i ja no va ser.

Custodiada per criatures abissals,

sirenes desolades

pacífica obscuritat...

ara tornava.

Explosió aromàtica,

melangiosa,

agredolça.

Per un instant tornà la llum,

la vida,

aquella vida que ja no hi era.

Tot vida en un petit instant,

captivador,

embriagador,

Inoblidable per qui custodia la mort.

Carme

Presentació llibres edetans a València

La propera classe del TEC, dimarts 8 d'abril, hi serà a la seu de la Intersindical Valenciana. A la imatge teniu les indicacions. Parlarem de poesia des de tres vessants diferents: el Girón, el Guerola i jo. Poemes edetans pel grup d'escriptors del Camp de Túria: LletrAEdeta.

Verdad es

Cada día

me acerco más a mi esqueleto. 

Se está asomando con razón.

Lo metí en buenas y en feas sin preguntarle nada,

él siempre preguntándome, sin ver

cómo era la dicha o la desdicha, 

sin quejarse, sin

distancias efímeras de mí.

Ahora que otea casi

el aire alrededor, 

qué pensará la clavícula rota,

joya espléndida, rodillas

que arrastré sobre piedras

entre perdones falsos, etcétera.

Esqueleto saqueado, pronto

no estorbará tu vista ninguna veleidad.

Aguantarás el universo desnudo.

Juan Gelman

La Condesa DF 28.10.13

Último poema

escrito antes de su muerte

Proposta "indecent"

El proper dimarts tenim classe, us propose el següent acte. Podríem quedar cap a les 18:00 per arribar abans de les 19:00 a la Facultat. Jo puc portar el cotxe i en mi poden vindre quatre alumnes. Ja en digueu què:

Lectura de poemes d’Antoni Ferrer i Perales, a càrrec del propi poeta

El dimarts, 11 de març de 2014, a les 19 h
A la Sala de Juntes «César Simón» de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (Av. Blasco Ibáñez, 32)
Organitza: Aula de Poesia de la Universitat de València

Entrada gratuïta

Tanka

Vos deixe una tanka, al menys és el que he intentat, 5 versos amb la mesura 4,6,4,6,6. Encara que són tots aguts excepte un que és pla i a més a més m'he permés la llicència (com diu el capità del vaixell, Enric) de tancar el poema amb un xicotet vers, la qual cosa vol dir que la tanka ja no és tanka... però em feia pena perdre l'`ultim vers :(

Per cert, cite un fragment de Jesús Giron que em va servir d'inspiració:

                                                                               Hi ha miracles, petitíssims miracles,
                                                           que deambulen al nostre costat sense captar-los.

                                                                               Jesús Giron, Llibre de contemplació 

Altra perspectiva

Que fer quan caus

una vegada, i una altra?

Mira al voltant...

creus que no hi ha res, mes

sempre trobes quelcom

                            ... i t’aixeques

                             Carme

Entrevista a Isabel-Clara Simó

Aprofitant que al taller d'escriptura d'ahir va tornar a eixir el nom de l'escriptora Isabel-Clara Simó, vos deixe amb aquesta entrevista sobre el seu darrer llibre, on parla sobre l'estructura de la seues novel·les i també de les adaptacions que se'n fan per al teatre i el cine. Molt interessant:



Aquest és el blog del programa Un país de llibre: http://www.unpaisdellibre.com/ també podeu seguir-lo en Facebook y Tuiter.

Com escriure novel·la i poesia + adreces-e editorials

Bon any, bon vent i barca nova. El pròxim dia 7 de gener de 2014, dimarts de 18:30 a 20:00, recomencem les classes del taller d'escriptura. La propera classe llegirem el que les companyes haveu escrit aquests dies i comentarem una mica altres texts. D'altra banda a la biblioteca podreu trobar dos llibres interessants per a les nostres tasques, tots dos de la mateixa autora Silvia Adela Kohan. "Cómo se escribe una novela" i "Cómo se escribe poesia". Els dos llibres ens podran ajudar a trobar alguna de les claus per a començar, continuar o acabar nostra obra. Són dos obres aclaridores i senzilles per a gent que comença a escriure o no en té la formació, encara que també és força recomanable per a tots els públics en general. Sense oblidar els llibres ja vists en part a classe, com el de mètrica i versificació de Josep Bargalló o el d'escriptura creativa de Pasqual Mas, entre d'altres. 

Com escriure una novel·la s'ocupa del territori literari. Des d'un punt de vista tècnic, inclou des dels tipus de narradors i les trames, passant pels arguments, personatges i tractaments dels temps i l'espai, fins el mètode final de la reescriptura. Un anàlisi per etapes que comença amb la idea de partida i conclou amb la creació completa de l'univers narratiu.

Cadencioses i sonores, les paraules poden composar distintes formes de pautes musicals. Amb elles es possible construir, com un enginyer, la fina carcassa d'una composició poètica. Conèixer les nocions bàsiques de la mètrica i l'economia del llenguatge seria el primer pas per a transcriure sentiment o experiències en l'estructura d'un poema. En aquest llibre s'explora aquests recursos, però va més enllà. El lector interessat descobrirà com enfrontar-se al procés creatiu des del principi fins al final amb explicacions clares i nombrosos exemples que, ens ajudaran a "tenir confiança en el poder de les paraules". 

A més a més us vaig a passar un llistat de pàgines web d'algunes de les editorials valencianes amb el seu respectiu correu electrònic. Sé que més d'una de vosaltres esteu interessades en publicar vostres històries, contes, poemes, escrits... Una manera de fer-ho és tractar de enviar-ho a alguna d'aquestes editorials i veure si tenim sort. Caldrà entrar en les seues webs i informar-se de què publiquen per saber on i com hem de dirigir-nos, segons el tipus, estil, edat objectiva, etc., de les nostres obres. A les seues pàgines també podeu trobar els premis literaris, que en cas de guanyar-ne, també seria una porta d'entrada al món de l'edició. En tot cas i endavant, a seguir fent enguany el que més ens agrada que és llegir, escriure i aprendre.

PÀGINES WEB I ADRECES-E

EDITORIALS VALENCIANES

01. adonay.com - info@adonay.com XIVA

02. albatros@graficas-soler.com VALÈNCIA

03. aletaediciones.com - info@aletaediciones.com SUECA

04. algareditorial.com - directorgerent@bromera.com ALZIRA

05. andana.net - andana@andana.net ALGEMESÍ

06. aranyaeditorial.com - info@aranyaeditorial.com VALÈNCIA

07. artics.org - artics@artics.org TAVERNES DE LA VALLDIGNA

08. avantpress.es - raul@avantpress.es VALÈNCIA

09. azotesgraficos.es VALÈNCIA

10. boreallibros.es - boreal@boreallibros.es VALÈNCIA

11. edibrief.com - info@edibrief.com VALÈNCIA

12. brosquilediciones.com - alejandro@brosquilediciones.com ALAQUÀS

13. edcamacuc@hotmail.com PAIPORTA

14. campgrafic.com - campgrafic@campgrafic.com VALÈNCIA

15. carenaeditors.com - carena@carenaeditors.com VALÈNCIA

16. castellnouedival.com - drius@hermeseditora.com VALÈNCIA

17. ceicalfonselvell.com - ceicalfonselvell@gandia.org GANDIA

18. ciss.es - clientes@ciss.es VALÈNCIA

19. codexval.es - codexval@codexval.es PATERNA

20. editorial@delseniaalsegura.com VALÈNCIA

21. dylar.es - dylar@dylar.es BORRIANA (CASTELLÓ DE LA PLANA)

22. ecir.com - ecir@ecir.com PATERNA

23. edicep.com - edicep@edicep.com VALÈNCIA

24. edicionesdharma.com - dharma@edicionesdharma.com NOVELDA (ALACANT)

25. edicionesi.com - info@edicionesi.com VALÈNCIA

26. edicionesmahali.com - edicionsmahali@gmail.com VALÈNCIA

27. simtacludopress.net - xavier@simtacludopress.net VALÈNCIA

28. edicionsalfanic@yahoo.es ALDAIA

29. edicionsdeponent.com - info@edicionsdeponent.com ALACANT

30. bullent.net - info@bullent.net PICANYA

31. edicionslaxara.com - eladi@edicionslaxara.com SIMAT DE LA VALLDIGNA

32. edicions locals - agustobeltra@yahoo.es NOVELDA (ALACANT)

33. eltivoli.com - info@eltivoli.com ALCOI (ALACANT)

34. santillana.es - voramar@santillana.es PICANYA

35. edicions96.com - edicions96@edicions96.com LA POBLA LLARGA

36. editorialdialogo.es - editilde1@wanadoo.es VALÈNCIA

37. editorialafers.com - afers@editorialafers.com CATARROJA

38. editorialaguaclara@ono.com ALACANT

39. aletheiaeditorial.com - aletheia@aletheiaeditorial.com VALÈNCIA

40. ortells.com - editorial@ortells.com PATERNA

41. editorialantinea.com - info@editorialantinea.com VINARÒS (CASTELLÓ DE LA PLANA)

42. editorialcenturiones.com - info@editorialcenturione.com MONTSERRAT

43. ecu.fm - ecu@ecu.fm ALACANT

44. editorialcoco.com - eduardo@editorialcoco.com VALÈNCIA

45. editorialdenes.com - denes@editorialdenes.com PAIPORTA

46. ecir.com - ecir@ecir.com PATERNA

47. iseebooks.com - info@iseebooks.com VALÈNCIA

48. editorialmarfil.com - editorialmarfil@editorialmarfil.com ALCOI (ALACANT)

49. editorialpencil.es - admin@editorialpencil.es ALBORAIA

50. germania.es - germania@germania.es ALZIRA

51. pre-textos.com - spratdesba@pre-textos.com VALÈNCIA

52. psyli.com - librerialapau@terra.es VALÈNCIA

53. riublanc.com - riublanc@gmail.com GANDIA

54. tirant.net - tlb@tirant.es VALÈNCIA

55. tresiquatre.com - tresiquatre@tresiquatre.com LA CANYADA - VALÈNCIA

56. efectovioleta.com - efectovioleta@gmail.com LA CANYADA

57. editorialelnadir.com - info@elnadir.es VALÈNCIA

58. ellagoediciones.com - ellagoediciones@ellagoediciones.com CASTELLÓ DE LA PLANA

59. engloba.net - ribera@engloba.net VALÈNCIA

60. espirelius.com - infor@espirelius.com VALÈNCIA

61. essereditorial.com - adria@editarunlibro.com CARCAIXENT

62. faximil.com - info@faximil.com VALÈNCIA

63. ibercultura.net - info@ibercultura.net VALÈNCIA

64. alfonselmagnanim.com - ines.ruiz@dival.es VALÈNCIA

65. inruval.com - irvlibros@yahoo.es VALÈNCIA

66. laimprentacg.com - laimprenta@laimprentacg.com PATERNA

67. leguaeditorial.es - agatha@leguaeditorial.es VALÈNCIA

68. eixamedicions.com - eixam@eixamedicions.com TAVERNES BLANQUES

69. letracapital.com - letracapital@publiberia.com VALÈNCIA

70. oronella.com - oronella@oronella.com VALÈNCIA

71. edebedigital.com - valencia@edebedigital.net MISLATA

72. mediavaca.com - mediavaca@mediavaca.net VALÈNCIA

73. libroantiguo.com - buzon@libroantiguo.com ALCOI (ALACANT)

74. monterreygrupo.com - monterrey@monterreygrupo.com POBLA DE FARNALS

75. naullibres.com - nau@naullibres.com VALÈNCIA

76. numa.es - letradoble@gmail.com VALÈNCIA

77. obrabierta.com - vicentevercher@obrabierta.com VALÈNCIA

78. obrapropia.com - obrapropia@obrapropia.com VALÈNCIA

79. onada@onadaedicions.com BENICARLÓ (CASTELLÓ DE LA PLANA)

80. periferic.es - periferic@periferic.es CATARROJA

81. saó edicions - sao@arrakis.es VALÈNCIA

82. tabarcallibres.com - tabarca@futurnet.es VALÈNCIA

83. tandemedicions.com - tandem@tandemedicions.com VALÈNCIA

84. versosytrazos.com - literaria@versosytrazos.com VALÈNCIA

Presentació Les hores concèntriques. Divendres, 22 de novembre de 2013.

Moltíssimes gràcies per la vostra assistència!

-Dedicada a les meues alumnes favorites del Taller d'Escriptura Creativa de la Biblioteca de la Pobla.

Tasques: Textos per a reescriure 4 classe taller dimarts 26 de novembre

“Eva Luna”. Isabel Allende. Planeta DeAgostini, 1987.

“Poeta en Nueva York”. Federico García Lorca. Espasa-Calpe, 1972.

“La barraca i altres poemes”. Teodor Llorente. Fundació Bromera.

“Estimada Marta”. Miquel Martí i Pol. Edicions 62, 1978.

“Pa negre”. Emili Teixidor. Columna edicions, 2003.

Me llamo Eva, que quiere decir vida, según un libro que mi madre consultó para escoger mi nombre. Nací en el último cuarto de una casa sombría y crecí entre muebles antiguos, libros en latín y momias humanas, pero eso no logró hacerme melancólica, porque vine al mundo con un soplo de selva en la memoria. Mi padre, un indio de ojos amarillos, provenía del lugar donde se juntan cien ríos, olía a bosque y nunca miraba al cielo de frente, porque se había criado bajo la cúpula de los árboles y la luz le parecía indecente. Consuelo, mi madre, pasó la infancia en una región encantada, donde por siglos los aventureros han buscado la ciudad de oro puro que vieron los conquistadores cuando se asomaron a los abismos de su propia ambición. Quedó marcada por el paisaje y de algún modo se las arregló para traspasarme esa huella.

ISABEL ALLENDE

Asesinado por el cielo.

Entre las formas que van hacia la sierpe

y las formas que buscan el cristal,

dejaré crecer mis cabellos.

Con el árbol de muñones que no canta

y el niño con el blanco rostro de huevo.

*sierpe: 1. Culebra de gran tamaño (serp, serpent). 2. Vástago, que brota de las raíces leñosas. Tallo (brot)

*muñón: (monyó) 1. parte de un miembro cortado que permanece adherida al cuerpo. 2. El músculo deltoides y la región del hombro limitada por él.

FEDERICO GARCÍA LORCA

Com la gavina de la mar blavosa

que en la tranquil·la platja fa son niu,

com el nevat colom que el vol reposa

de l'arbre verd en el brancatge ombriu;

blanca, polida, somrient, bledana,

casal d'humils virtuts i honrats amors,

l'alegre barraqueta valenciana

s'amaga entre les flors.

*brancatge: Conjunt de branques d'un arbre (ramaje, ramada)

*bledania: Qualitat de bledà (lozanía)

TEODOR LLORENTE

L'ombra del mar ha fet callar els ocells.

Ara el so fosc de les destrals oscades

se sent molt lluny. Agito el gobelet

i llanço els daus. La sort és una noia

que em mira sempre des del fons del temps

i té els ulls clars i riu maliciosa.

*destral: Instrument de tall usat per a estellar llenya, format per una fulla acerada proveïda d'un mànec de fusa dins el mateix pla de la fulla. (hacha)

*osca: 1. Concavitat que resta en una cosa quan se li lleva una estelleta (mella). 2. Mossa en el tall d'un instrument (mella). 3. Tall o buit en una cosa per enganxar-se a una altra. (muesca). 4. Regata en la punta del fus per enganxar el fil (hueca).

*gobelet: got per a tirar els daus. (cubilete).

MIQUEL MARTÍ i POL

Quan feia bon temps, des de pasqua florida fins a principis de tardor, quan el bosc canviava de color, vivíem a les branques dels arbres.

Ens havíem enfilat a tots els arbres de l'hort dels fruiters, prou forts per aguantar-nos a tots tres i prou baixos perquè hi poguéssim pujar sense escala, però després de provar-los vam triar la prunera vella com a cau definitiu. La prunera o el pruner vell tenia l'enforcadura del tronc ample, acollidora i fosca com el fons d'una perola, i les tres branques que hi naixien permetien d'instal·lar-nos-hi amb comoditat, repenjar l'esquena i repartir-nos l'espai amb precisió: tocava una branca per cadascú.

*cau: Lloc per a recollir-se o amagar-se persones o bèsties (guarida, madriguera, escondrijo).

*enforcar: 1. Penjar en la forca (ahorcar). 2. Agafar amb la forca (enhorcar). 3 Fer forcs d'alls, de cebes, etc. (enristrar).

EMILI TEIXIDOR

Tasques per al dimarts 12 de novembre (3a classe)

Bon dia! Ací teniu les tasques que vam veure ahir per a comentar a la nostra tercera classe i les cinc obres que hem de seguir i/o completar:

- "En las orillas del Sar". Rosalía de Castro. Edición de Marina Mayoral, 1985.

- "Caligrafía de los sueños". Juan Marsé. Editorial Lumen, 2011.

- "Adveniment de l'odi". Jaume Pérez Montaner. Editorial Tres i Quatre, Poesia 10, 1976.

- "Crim de germania". Josep Lozano. Editorial l'Estel, 1988.

- "Homes". Isabel-Clara Simó. Editorial Bromera, l'Eclèctica, 2010.

*Recordeu utilitzar la funció retòrica en els poemes i tractar de seguir la seua estructura (ritme, rima, missatge, etc. si s'escau), i suggerir o evocar més que dir. Adapteu-se també als escrits dels relats i utilitzeu el llenguatge com cal en cada ocasió. Recordeu també de que la que vulga em pot portar els seus escrits i els anirem veient i corregint a classe entre tots.

=> Seguir el poema:

Aunque no alcancen la gloria,

pensé, escribiendo libro tan pequeño,

son fáciles y breves mis canciones,

y acaso alcancen mi anhelado sueño.

Pues bien puede guardarlas la memoria

tal como, pese al tiempo y la distancia,

y al fuego asolador de las pasiones,

cortas, pero fervientes oraciones.

Por eso son, aunque no alcancen gloria

tan fáciles y breves mis canciones...

ROSALÍA DE CASTRO

=> Completar el diàleg:

- No juzgues a tu madre.

-

- ¡Jamás digas eso, desgraciado!

-

- ¿Qué estás murmurando? -dice su madre, de pie a su lado con un imperdible en la boca-. Levanta el brazo. Luego te lavaré el pelo, que no veas cómo lo tienes.

-

-Claro que puedes, dejando el brazo fuera.

-

- Podrías dejar de decir tonterías.

-

- ¿Te ha dolido? Tenías un punto infectado.

-

- Ya sabes, duele aquello que no tenemos. Tú siempre has creído en fantasmas, y además hablas con ellos, ¿no? Pues no sé de qué extrañas. La uña te duele porque ya no la tienes.

-

- Te creo, hijo.

JUAN MARSÉ

=> Seguir el poema:

plou

tu et rius

i a colps de llàgrima esgotem

l'absurd els fars esquincen

l'opaca transparència

de la pluja d'aquesta pluja

folla verd obsedit

l'aigua brolla al vidre

d'aquest riu sortiran totes

les malenconies tots els records

sinistres cavalcaran heralds

d'inquisicions futures

pel sellwood bridge tu et rius...

JAUME PÉREZ MONTANER

=> Seguir l'ordit (documentar-se una miqueta):

València, octubre de 1527

Els criats, diligents, complint les ordres del majordorm -tot havia d'estar a punt l'endemà al matí- buscaren als cofres del palau els draps de boca de vervins i el joc de taula més luxós, una peça blanca de terçanell brodada de flors, ocells i figures al·legòriques de la mitologia grega: les dues cares de Janus, el Judici de Paris, el Corn de l'Abundància, Orfeu i Narcís.

També tragueren per a tal avinentesa la coberteria d'or, la vaixella de Castel-Durante i les belles copes de Murano, que la reina-virreina Úrsula Germana de Foix tant apreciava. 

Ell mateixa havia ordenat, fins al més mínim detall, la sumptuosa festa.

JOSEP LOZANO

=> Escriure un article d'opinió sobre la prèvia d'Homes:

Tenia ganes d'escriure un llibre sobre els homes. Ja ens ho havia dit la Virginia Woolf: "Que no us espanti cap tema", al seu sempre recordat Una cambra pròpia. He fet servir la ironia, és clar. Però m'he fixat de debò en ells. Tots diferents, però educats en uns mateixos paràmetres. I els he vist xuletes, però també dominats; violents, però també violentats; triomfadors, però també derrotats. He contemplat la seva eufòria quan estan lluny de les dones, i un afany de competitivitat que és inculcada des del pati de l'escola. També els he vist bojos d'amor. I sensibles a les desgràcies de les dones. I, alhora, n'he trobat d'absolutament mancats de qualsevol forma de comprensió envers les dones i d'una insensibilitat diamantina. Hi ha de tot vull dir.

Si m'hi he acostat, literàriament parlant, ha estat amb afecte, intentant entendre'ls. I de vegades, és clar que sí, condemnant-los.

Són els nostres companys, els nostres amics, els nostres germans. Els estimem i els blasmem, els mirem horroritzades i els abracem entendrides.

Aproximadament com ells fan amb nosaltres, les dones.

Que hi ha massa ironia, fins i tot quan aplaudeixo? Potser sí, però és que algun cop ens ho poseu molt fàcil, companys!

ISABEL-CLARA SIMÓ