El mar en la mirada

Imatge: Posta de sol al Far de Cavalleria. Menorca, 2014.

«Has mirat i els teus ulls

han encés sols i fires

en la nit que em regnava

els anys i tots els somnis.»

Marc GRANELL

Com no sabien que era impossible,

ho feren possible.

Fet i fet, aqueixa nostra petita mort

celestial, sempre escorcolla

i li dóna sentit

a aquesta nostrada, intensa

i caduca vida.

Closos els llavis

condemnats al silenci,

aprenc paraules.

Què em durà el vent aquesta

nit, petits ruixims d’albes?

Enric Sanç. Poema inèdit inclòs en el capítol 6. Els ulls de la infantesa del poemari El mar en la mirada. Presentat al XVIII Certamen de Poesia «Josep Maria Ribelles» de la Ciutat de Puçol, 2014.

LÍNIES

"I was (...) at the dividing line between the East of my youth and the West of my future."

On the Road. Jack Kerouac, 1957.

Línies

Un moment decisiu,

donar un pas

endavant o... romandre.

Una línia,

traç en  la carretera.

Decidir tot

en un precís instant,

si continues

o si tornes enrere.

Partiràs, sí,

La motxilla a l’esquena?

Els records pesen,

tot records gravitant.

O soltaràs el llast?

Esdevindràs

un tot lleuger.

               Ho farás?

CARME

I si a algú li ve de gust fer una lectura en anglés (falta una correcció feta per la meua professora): 

Lines

A turning point.

Stay... or

take a step, just  ahead.

A line,

a trace on the road.

Decide everything

in a precise moment,

whether to continue

or to go back.

You’ll just go,

a bag on your back?

Heavy with memories,

weighed reminisces.

Or lay down the burden?

You will become

a total lightness.

             Will you? 

CARME

Mar de mort

Avui és el 102 aniversari de l’enfonsament del Titànic i fa dos dies vaig estar mirant un documental sobre el tema, una altra de les tantes aficions meues: els documentals d’història. Em va sorprendre un fet colpidor: un historiador, encarregat del museu on s’exposen troballes del Titànic, relatava com al laboratori van obrir uns flascons de perfum trobats en les restes del vaixell. La flaire del perfum va impregnar l’estança i per un moment va portar la vida passada al present. L’home es va posar a plorar mentre ho contava. Era  gras,amb una llarga melena i barba, i es va enfonsar en l’emoció com si fos una fràgil fulla que cau de l’arbre. La història em va emocionar, no podia pensar una altra manera de transmetre-la que amb la poesia.

El que he descobert després navegant  per la xarxa és que a partir de les essències trobades s'ha creat un perfum que s'ha comercialitzat:

http://paraellas.net/index.php/el-perfume-del-titanic/ 

no sé si aquesta vessant de la troballa m'agrada...

És un primer esbós, de segur que canviaré coses, i no sé si intentaré donar-li mètrica

En un mar de mort

algú va destapar la vida.

No era una finestra amb vistes,

o l’elixir de la vida eterna,

era un petit flascó.

Guardava la flaire de la vida,

no l’eterna,

la que fou i ja no va ser.

Custodiada per criatures abissals,

sirenes desolades

pacífica obscuritat...

ara tornava.

Explosió aromàtica,

melangiosa,

agredolça.

Per un instant tornà la llum,

la vida,

aquella vida que ja no hi era.

Tot vida en un petit instant,

captivador,

embriagador,

Inoblidable per qui custodia la mort.

Carme

Presentació llibres edetans a València

La propera classe del TEC, dimarts 8 d'abril, hi serà a la seu de la Intersindical Valenciana. A la imatge teniu les indicacions. Parlarem de poesia des de tres vessants diferents: el Girón, el Guerola i jo. Poemes edetans pel grup d'escriptors del Camp de Túria: LletrAEdeta.

Verdad es

Cada día

me acerco más a mi esqueleto. 

Se está asomando con razón.

Lo metí en buenas y en feas sin preguntarle nada,

él siempre preguntándome, sin ver

cómo era la dicha o la desdicha, 

sin quejarse, sin

distancias efímeras de mí.

Ahora que otea casi

el aire alrededor, 

qué pensará la clavícula rota,

joya espléndida, rodillas

que arrastré sobre piedras

entre perdones falsos, etcétera.

Esqueleto saqueado, pronto

no estorbará tu vista ninguna veleidad.

Aguantarás el universo desnudo.

Juan Gelman

La Condesa DF 28.10.13

Último poema

escrito antes de su muerte

Proposta "indecent"

El proper dimarts tenim classe, us propose el següent acte. Podríem quedar cap a les 18:00 per arribar abans de les 19:00 a la Facultat. Jo puc portar el cotxe i en mi poden vindre quatre alumnes. Ja en digueu què:

Lectura de poemes d’Antoni Ferrer i Perales, a càrrec del propi poeta

El dimarts, 11 de març de 2014, a les 19 h
A la Sala de Juntes «César Simón» de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (Av. Blasco Ibáñez, 32)
Organitza: Aula de Poesia de la Universitat de València

Entrada gratuïta

Tanka

Vos deixe una tanka, al menys és el que he intentat, 5 versos amb la mesura 4,6,4,6,6. Encara que són tots aguts excepte un que és pla i a més a més m'he permés la llicència (com diu el capità del vaixell, Enric) de tancar el poema amb un xicotet vers, la qual cosa vol dir que la tanka ja no és tanka... però em feia pena perdre l'`ultim vers :(

Per cert, cite un fragment de Jesús Giron que em va servir d'inspiració:

                                                                               Hi ha miracles, petitíssims miracles,
                                                           que deambulen al nostre costat sense captar-los.

                                                                               Jesús Giron, Llibre de contemplació 

Altra perspectiva

Que fer quan caus

una vegada, i una altra?

Mira al voltant...

creus que no hi ha res, mes

sempre trobes quelcom

                            ... i t’aixeques

                             Carme

Entrevista a Isabel-Clara Simó

Aprofitant que al taller d'escriptura d'ahir va tornar a eixir el nom de l'escriptora Isabel-Clara Simó, vos deixe amb aquesta entrevista sobre el seu darrer llibre, on parla sobre l'estructura de la seues novel·les i també de les adaptacions que se'n fan per al teatre i el cine. Molt interessant:



Aquest és el blog del programa Un país de llibre: http://www.unpaisdellibre.com/ també podeu seguir-lo en Facebook y Tuiter.

Com escriure novel·la i poesia + adreces-e editorials

Bon any, bon vent i barca nova. El pròxim dia 7 de gener de 2014, dimarts de 18:30 a 20:00, recomencem les classes del taller d'escriptura. La propera classe llegirem el que les companyes haveu escrit aquests dies i comentarem una mica altres texts. D'altra banda a la biblioteca podreu trobar dos llibres interessants per a les nostres tasques, tots dos de la mateixa autora Silvia Adela Kohan. "Cómo se escribe una novela" i "Cómo se escribe poesia". Els dos llibres ens podran ajudar a trobar alguna de les claus per a començar, continuar o acabar nostra obra. Són dos obres aclaridores i senzilles per a gent que comença a escriure o no en té la formació, encara que també és força recomanable per a tots els públics en general. Sense oblidar els llibres ja vists en part a classe, com el de mètrica i versificació de Josep Bargalló o el d'escriptura creativa de Pasqual Mas, entre d'altres. 

Com escriure una novel·la s'ocupa del territori literari. Des d'un punt de vista tècnic, inclou des dels tipus de narradors i les trames, passant pels arguments, personatges i tractaments dels temps i l'espai, fins el mètode final de la reescriptura. Un anàlisi per etapes que comença amb la idea de partida i conclou amb la creació completa de l'univers narratiu.

Cadencioses i sonores, les paraules poden composar distintes formes de pautes musicals. Amb elles es possible construir, com un enginyer, la fina carcassa d'una composició poètica. Conèixer les nocions bàsiques de la mètrica i l'economia del llenguatge seria el primer pas per a transcriure sentiment o experiències en l'estructura d'un poema. En aquest llibre s'explora aquests recursos, però va més enllà. El lector interessat descobrirà com enfrontar-se al procés creatiu des del principi fins al final amb explicacions clares i nombrosos exemples que, ens ajudaran a "tenir confiança en el poder de les paraules". 

A més a més us vaig a passar un llistat de pàgines web d'algunes de les editorials valencianes amb el seu respectiu correu electrònic. Sé que més d'una de vosaltres esteu interessades en publicar vostres històries, contes, poemes, escrits... Una manera de fer-ho és tractar de enviar-ho a alguna d'aquestes editorials i veure si tenim sort. Caldrà entrar en les seues webs i informar-se de què publiquen per saber on i com hem de dirigir-nos, segons el tipus, estil, edat objectiva, etc., de les nostres obres. A les seues pàgines també podeu trobar els premis literaris, que en cas de guanyar-ne, també seria una porta d'entrada al món de l'edició. En tot cas i endavant, a seguir fent enguany el que més ens agrada que és llegir, escriure i aprendre.

PÀGINES WEB I ADRECES-E

EDITORIALS VALENCIANES

01. adonay.com - info@adonay.com XIVA

02. albatros@graficas-soler.com VALÈNCIA

03. aletaediciones.com - info@aletaediciones.com SUECA

04. algareditorial.com - directorgerent@bromera.com ALZIRA

05. andana.net - andana@andana.net ALGEMESÍ

06. aranyaeditorial.com - info@aranyaeditorial.com VALÈNCIA

07. artics.org - artics@artics.org TAVERNES DE LA VALLDIGNA

08. avantpress.es - raul@avantpress.es VALÈNCIA

09. azotesgraficos.es VALÈNCIA

10. boreallibros.es - boreal@boreallibros.es VALÈNCIA

11. edibrief.com - info@edibrief.com VALÈNCIA

12. brosquilediciones.com - alejandro@brosquilediciones.com ALAQUÀS

13. edcamacuc@hotmail.com PAIPORTA

14. campgrafic.com - campgrafic@campgrafic.com VALÈNCIA

15. carenaeditors.com - carena@carenaeditors.com VALÈNCIA

16. castellnouedival.com - drius@hermeseditora.com VALÈNCIA

17. ceicalfonselvell.com - ceicalfonselvell@gandia.org GANDIA

18. ciss.es - clientes@ciss.es VALÈNCIA

19. codexval.es - codexval@codexval.es PATERNA

20. editorial@delseniaalsegura.com VALÈNCIA

21. dylar.es - dylar@dylar.es BORRIANA (CASTELLÓ DE LA PLANA)

22. ecir.com - ecir@ecir.com PATERNA

23. edicep.com - edicep@edicep.com VALÈNCIA

24. edicionesdharma.com - dharma@edicionesdharma.com NOVELDA (ALACANT)

25. edicionesi.com - info@edicionesi.com VALÈNCIA

26. edicionesmahali.com - edicionsmahali@gmail.com VALÈNCIA

27. simtacludopress.net - xavier@simtacludopress.net VALÈNCIA

28. edicionsalfanic@yahoo.es ALDAIA

29. edicionsdeponent.com - info@edicionsdeponent.com ALACANT

30. bullent.net - info@bullent.net PICANYA

31. edicionslaxara.com - eladi@edicionslaxara.com SIMAT DE LA VALLDIGNA

32. edicions locals - agustobeltra@yahoo.es NOVELDA (ALACANT)

33. eltivoli.com - info@eltivoli.com ALCOI (ALACANT)

34. santillana.es - voramar@santillana.es PICANYA

35. edicions96.com - edicions96@edicions96.com LA POBLA LLARGA

36. editorialdialogo.es - editilde1@wanadoo.es VALÈNCIA

37. editorialafers.com - afers@editorialafers.com CATARROJA

38. editorialaguaclara@ono.com ALACANT

39. aletheiaeditorial.com - aletheia@aletheiaeditorial.com VALÈNCIA

40. ortells.com - editorial@ortells.com PATERNA

41. editorialantinea.com - info@editorialantinea.com VINARÒS (CASTELLÓ DE LA PLANA)

42. editorialcenturiones.com - info@editorialcenturione.com MONTSERRAT

43. ecu.fm - ecu@ecu.fm ALACANT

44. editorialcoco.com - eduardo@editorialcoco.com VALÈNCIA

45. editorialdenes.com - denes@editorialdenes.com PAIPORTA

46. ecir.com - ecir@ecir.com PATERNA

47. iseebooks.com - info@iseebooks.com VALÈNCIA

48. editorialmarfil.com - editorialmarfil@editorialmarfil.com ALCOI (ALACANT)

49. editorialpencil.es - admin@editorialpencil.es ALBORAIA

50. germania.es - germania@germania.es ALZIRA

51. pre-textos.com - spratdesba@pre-textos.com VALÈNCIA

52. psyli.com - librerialapau@terra.es VALÈNCIA

53. riublanc.com - riublanc@gmail.com GANDIA

54. tirant.net - tlb@tirant.es VALÈNCIA

55. tresiquatre.com - tresiquatre@tresiquatre.com LA CANYADA - VALÈNCIA

56. efectovioleta.com - efectovioleta@gmail.com LA CANYADA

57. editorialelnadir.com - info@elnadir.es VALÈNCIA

58. ellagoediciones.com - ellagoediciones@ellagoediciones.com CASTELLÓ DE LA PLANA

59. engloba.net - ribera@engloba.net VALÈNCIA

60. espirelius.com - infor@espirelius.com VALÈNCIA

61. essereditorial.com - adria@editarunlibro.com CARCAIXENT

62. faximil.com - info@faximil.com VALÈNCIA

63. ibercultura.net - info@ibercultura.net VALÈNCIA

64. alfonselmagnanim.com - ines.ruiz@dival.es VALÈNCIA

65. inruval.com - irvlibros@yahoo.es VALÈNCIA

66. laimprentacg.com - laimprenta@laimprentacg.com PATERNA

67. leguaeditorial.es - agatha@leguaeditorial.es VALÈNCIA

68. eixamedicions.com - eixam@eixamedicions.com TAVERNES BLANQUES

69. letracapital.com - letracapital@publiberia.com VALÈNCIA

70. oronella.com - oronella@oronella.com VALÈNCIA

71. edebedigital.com - valencia@edebedigital.net MISLATA

72. mediavaca.com - mediavaca@mediavaca.net VALÈNCIA

73. libroantiguo.com - buzon@libroantiguo.com ALCOI (ALACANT)

74. monterreygrupo.com - monterrey@monterreygrupo.com POBLA DE FARNALS

75. naullibres.com - nau@naullibres.com VALÈNCIA

76. numa.es - letradoble@gmail.com VALÈNCIA

77. obrabierta.com - vicentevercher@obrabierta.com VALÈNCIA

78. obrapropia.com - obrapropia@obrapropia.com VALÈNCIA

79. onada@onadaedicions.com BENICARLÓ (CASTELLÓ DE LA PLANA)

80. periferic.es - periferic@periferic.es CATARROJA

81. saó edicions - sao@arrakis.es VALÈNCIA

82. tabarcallibres.com - tabarca@futurnet.es VALÈNCIA

83. tandemedicions.com - tandem@tandemedicions.com VALÈNCIA

84. versosytrazos.com - literaria@versosytrazos.com VALÈNCIA

Presentació Les hores concèntriques. Divendres, 22 de novembre de 2013.

Moltíssimes gràcies per la vostra assistència!

-Dedicada a les meues alumnes favorites del Taller d'Escriptura Creativa de la Biblioteca de la Pobla.

Tasques: Textos per a reescriure 4 classe taller dimarts 26 de novembre

“Eva Luna”. Isabel Allende. Planeta DeAgostini, 1987.

“Poeta en Nueva York”. Federico García Lorca. Espasa-Calpe, 1972.

“La barraca i altres poemes”. Teodor Llorente. Fundació Bromera.

“Estimada Marta”. Miquel Martí i Pol. Edicions 62, 1978.

“Pa negre”. Emili Teixidor. Columna edicions, 2003.

Me llamo Eva, que quiere decir vida, según un libro que mi madre consultó para escoger mi nombre. Nací en el último cuarto de una casa sombría y crecí entre muebles antiguos, libros en latín y momias humanas, pero eso no logró hacerme melancólica, porque vine al mundo con un soplo de selva en la memoria. Mi padre, un indio de ojos amarillos, provenía del lugar donde se juntan cien ríos, olía a bosque y nunca miraba al cielo de frente, porque se había criado bajo la cúpula de los árboles y la luz le parecía indecente. Consuelo, mi madre, pasó la infancia en una región encantada, donde por siglos los aventureros han buscado la ciudad de oro puro que vieron los conquistadores cuando se asomaron a los abismos de su propia ambición. Quedó marcada por el paisaje y de algún modo se las arregló para traspasarme esa huella.

ISABEL ALLENDE

Asesinado por el cielo.

Entre las formas que van hacia la sierpe

y las formas que buscan el cristal,

dejaré crecer mis cabellos.

Con el árbol de muñones que no canta

y el niño con el blanco rostro de huevo.

*sierpe: 1. Culebra de gran tamaño (serp, serpent). 2. Vástago, que brota de las raíces leñosas. Tallo (brot)

*muñón: (monyó) 1. parte de un miembro cortado que permanece adherida al cuerpo. 2. El músculo deltoides y la región del hombro limitada por él.

FEDERICO GARCÍA LORCA

Com la gavina de la mar blavosa

que en la tranquil·la platja fa son niu,

com el nevat colom que el vol reposa

de l'arbre verd en el brancatge ombriu;

blanca, polida, somrient, bledana,

casal d'humils virtuts i honrats amors,

l'alegre barraqueta valenciana

s'amaga entre les flors.

*brancatge: Conjunt de branques d'un arbre (ramaje, ramada)

*bledania: Qualitat de bledà (lozanía)

TEODOR LLORENTE

L'ombra del mar ha fet callar els ocells.

Ara el so fosc de les destrals oscades

se sent molt lluny. Agito el gobelet

i llanço els daus. La sort és una noia

que em mira sempre des del fons del temps

i té els ulls clars i riu maliciosa.

*destral: Instrument de tall usat per a estellar llenya, format per una fulla acerada proveïda d'un mànec de fusa dins el mateix pla de la fulla. (hacha)

*osca: 1. Concavitat que resta en una cosa quan se li lleva una estelleta (mella). 2. Mossa en el tall d'un instrument (mella). 3. Tall o buit en una cosa per enganxar-se a una altra. (muesca). 4. Regata en la punta del fus per enganxar el fil (hueca).

*gobelet: got per a tirar els daus. (cubilete).

MIQUEL MARTÍ i POL

Quan feia bon temps, des de pasqua florida fins a principis de tardor, quan el bosc canviava de color, vivíem a les branques dels arbres.

Ens havíem enfilat a tots els arbres de l'hort dels fruiters, prou forts per aguantar-nos a tots tres i prou baixos perquè hi poguéssim pujar sense escala, però després de provar-los vam triar la prunera vella com a cau definitiu. La prunera o el pruner vell tenia l'enforcadura del tronc ample, acollidora i fosca com el fons d'una perola, i les tres branques que hi naixien permetien d'instal·lar-nos-hi amb comoditat, repenjar l'esquena i repartir-nos l'espai amb precisió: tocava una branca per cadascú.

*cau: Lloc per a recollir-se o amagar-se persones o bèsties (guarida, madriguera, escondrijo).

*enforcar: 1. Penjar en la forca (ahorcar). 2. Agafar amb la forca (enhorcar). 3 Fer forcs d'alls, de cebes, etc. (enristrar).

EMILI TEIXIDOR

Tasques per al dimarts 12 de novembre (3a classe)

Bon dia! Ací teniu les tasques que vam veure ahir per a comentar a la nostra tercera classe i les cinc obres que hem de seguir i/o completar:

- "En las orillas del Sar". Rosalía de Castro. Edición de Marina Mayoral, 1985.

- "Caligrafía de los sueños". Juan Marsé. Editorial Lumen, 2011.

- "Adveniment de l'odi". Jaume Pérez Montaner. Editorial Tres i Quatre, Poesia 10, 1976.

- "Crim de germania". Josep Lozano. Editorial l'Estel, 1988.

- "Homes". Isabel-Clara Simó. Editorial Bromera, l'Eclèctica, 2010.

*Recordeu utilitzar la funció retòrica en els poemes i tractar de seguir la seua estructura (ritme, rima, missatge, etc. si s'escau), i suggerir o evocar més que dir. Adapteu-se també als escrits dels relats i utilitzeu el llenguatge com cal en cada ocasió. Recordeu també de que la que vulga em pot portar els seus escrits i els anirem veient i corregint a classe entre tots.

=> Seguir el poema:

Aunque no alcancen la gloria,

pensé, escribiendo libro tan pequeño,

son fáciles y breves mis canciones,

y acaso alcancen mi anhelado sueño.

Pues bien puede guardarlas la memoria

tal como, pese al tiempo y la distancia,

y al fuego asolador de las pasiones,

cortas, pero fervientes oraciones.

Por eso son, aunque no alcancen gloria

tan fáciles y breves mis canciones...

ROSALÍA DE CASTRO

=> Completar el diàleg:

- No juzgues a tu madre.

-

- ¡Jamás digas eso, desgraciado!

-

- ¿Qué estás murmurando? -dice su madre, de pie a su lado con un imperdible en la boca-. Levanta el brazo. Luego te lavaré el pelo, que no veas cómo lo tienes.

-

-Claro que puedes, dejando el brazo fuera.

-

- Podrías dejar de decir tonterías.

-

- ¿Te ha dolido? Tenías un punto infectado.

-

- Ya sabes, duele aquello que no tenemos. Tú siempre has creído en fantasmas, y además hablas con ellos, ¿no? Pues no sé de qué extrañas. La uña te duele porque ya no la tienes.

-

- Te creo, hijo.

JUAN MARSÉ

=> Seguir el poema:

plou

tu et rius

i a colps de llàgrima esgotem

l'absurd els fars esquincen

l'opaca transparència

de la pluja d'aquesta pluja

folla verd obsedit

l'aigua brolla al vidre

d'aquest riu sortiran totes

les malenconies tots els records

sinistres cavalcaran heralds

d'inquisicions futures

pel sellwood bridge tu et rius...

JAUME PÉREZ MONTANER

=> Seguir l'ordit (documentar-se una miqueta):

València, octubre de 1527

Els criats, diligents, complint les ordres del majordorm -tot havia d'estar a punt l'endemà al matí- buscaren als cofres del palau els draps de boca de vervins i el joc de taula més luxós, una peça blanca de terçanell brodada de flors, ocells i figures al·legòriques de la mitologia grega: les dues cares de Janus, el Judici de Paris, el Corn de l'Abundància, Orfeu i Narcís.

També tragueren per a tal avinentesa la coberteria d'or, la vaixella de Castel-Durante i les belles copes de Murano, que la reina-virreina Úrsula Germana de Foix tant apreciava. 

Ell mateixa havia ordenat, fins al més mínim detall, la sumptuosa festa.

JOSEP LOZANO

=> Escriure un article d'opinió sobre la prèvia d'Homes:

Tenia ganes d'escriure un llibre sobre els homes. Ja ens ho havia dit la Virginia Woolf: "Que no us espanti cap tema", al seu sempre recordat Una cambra pròpia. He fet servir la ironia, és clar. Però m'he fixat de debò en ells. Tots diferents, però educats en uns mateixos paràmetres. I els he vist xuletes, però també dominats; violents, però també violentats; triomfadors, però també derrotats. He contemplat la seva eufòria quan estan lluny de les dones, i un afany de competitivitat que és inculcada des del pati de l'escola. També els he vist bojos d'amor. I sensibles a les desgràcies de les dones. I, alhora, n'he trobat d'absolutament mancats de qualsevol forma de comprensió envers les dones i d'una insensibilitat diamantina. Hi ha de tot vull dir.

Si m'hi he acostat, literàriament parlant, ha estat amb afecte, intentant entendre'ls. I de vegades, és clar que sí, condemnant-los.

Són els nostres companys, els nostres amics, els nostres germans. Els estimem i els blasmem, els mirem horroritzades i els abracem entendrides.

Aproximadament com ells fan amb nosaltres, les dones.

Que hi ha massa ironia, fins i tot quan aplaudeixo? Potser sí, però és que algun cop ens ho poseu molt fàcil, companys!

ISABEL-CLARA SIMÓ

Continuació Enric Valor

Vaig a eixir a la porta del mas de l'Arbre, i tal com m'havia esdevingut dalt a l'obrir el balcó de la meua cambra, em tornà a enlluernar la claror de l'avançat matí de la muntanya. Tanmateix, llavors ja començava a esmorteir aquella llum intensa una capa de celatges deixatats i groguencs, de pur aspecte de tardor. Feia una fresca agradosa: respirava a ple pulmó l'aire puríssim i sentia -o creia sentir- els membres regats per una sang que m'imaginava nova i primaveral i el cap aclarit i ferm, D'uns dies ençà de la meua arribada, trobava  que el repòs seria, sols per a mi, un gaudi de l'ànima; i és que em notava recuperat, quasi normal.

Àngela era davant del mas fent no sé què, i, al veure'm eixir, em saludà tota amatent i maternal com cada dia (...?) 

                                                                       Enric Valor

Però hui no era com cada dia. Em trobava fort, i la vitalitat havia tornat al meu cos. Fins i tot em veia més alt. Després de quatre anys res com estar a casa. Unes poques nits baix els sostre de la meua pàtria i tot tornava a anar bé.

Ací on tots els meus avantpassats van nàixer i morir, on celebraren les bones collites i maleïen les tempestes que tot ho feien malbé... Ací, en la seu del meu llinatge, em sent viu, pletòric, que res podrà detindre'm.

Allà lluny pareix que s'alça la pols del camí, qui deu vindre? Encara no he parlat en ningú des que he tornat, llevat d'Àngela. Sé que al cap de tant de temps em faran preguntes i encara no tinc ganes de parlar dels dos anys al front, del dur exili, del camp, de l'alliberació...

Àngela, la meua germana, no va dir res en veure'm el dia que vaig tornar. Sols plorà i m'abraçà fort, mentre xemicava. Al cap d'uns minuts fosos va dir:-"Ara que ja estem tots, podrem començar de nou" -. No vaig preguntar-li res. Vaig entendre que només nosaltres havíem sobreviscut, que ara teníem damunt nostre, tot el pes de la sang, la vessada i la que encara està per nàixer...

El núvol de pols cada vegada estava més a prop i ara es distingia una vella camioneta. Ranquejant arribà fins a l'entrada del mas i quatre hòmens armats en escopeta baixaren quasi a la vegada. Sense temps a res més es posaren a disparar, i ara Àngela i jo jaem morts al peu de la muntanya.

                                                                        Mª José Tortajada

Vos deixe la meua aportació. Lla prosa la tinc un poc atragantada, si aconseguisc treure alguna cosa la penge. Records a tots.

"T'has alçat dins de mi

com un mar que desperta

el nou dia amb la llum

maragda del seu cant,

com un vol de palmeres

que busquen altres cels.

Has mirat i els teus ulls

han encés sols i fires

en la nit que em regnava

els anys i tots els somnis

(...)"                                        Marc Granell, Versos per a Anna

T'has alçat dins de mi

com una llavor que germina

després de dies sembrada

i el solc de la terra va obrint,

com el sospir que ferint surt

per tornar, lliure, al món.

Has parlat i el cor

en fa mal en escoltar-te,

plorant l'anima en tens

a la foscor del dia.

T'has alçat dins de mi

com una veu llargament silenciada

que ara sona i retrona

en la buida consciència anestesiada,

com la llàgrima que surt

mullant l'espill de l'ànima.

Mira'm una altra vegada,

mira'm com si fos ahir.

Només per un instant,

oblidem qui som i que ens han fet

I ara al costat del ferrer Misèria

parlem de somnis,

somnis de por i fam

i fam de somnis sense por...

                                               MªJosé T. 

Dintre

Fragment del poema meravellós de Marc Granell:

“T'has alçat dins de mi

com un mar que desperta

el nou dia amb la llum

maragda del seu cant,

com un vol de palmeres

que busquen altres cels.

Has mirat i els teus ulls

han encés sols i fires

en la nit que em regnava

els anys i tots els somnis

(...)“

                                                             Versos per a Anna, MARC GRANELL

La meua continuació: 

No puc imaginar

ara res sense tu,

si no et tinguera més

ni tan sols jo seria.

 

Així és, així sóc,

la meua dependència...

ara no entenc la vida

de cap altra manera.

                   Carme

Material TEC (Taller d'Escriptura Creativa) i Fitxa alumnes

A la Pobla de Vallbona, 15 d'octubre de 2013

MATERIAL TEC 1. 2a ^temporada.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA:

- “Comentaris de texts”. Maria Josep Cuenca. Edicions del Bullent, 1996.

- “Manual d'escriptura creativa”. Pasqual Mas. Editorial Germania, 2012.

- “Literatura creativa”. Joaquim Espinós i Felipe. Edicions del Bullent, 2000.

- “Textos i contextos: llengua i literatura”. Josep Palomero i altres autors. Editorial Bromera, 2003.

- “Ensenyar llengua”. Daniel Cassany i altres. Editorial Graó, 1993.

- “Manual de mètrica i versificació”. Josep Bargalló. Edició ampliada Biblioteca Universal Empúries.

- Altres llibres, manuals i textos que anirem veient durant el curs. També blogs d'escriptura i literatura, així com informació d'internet.

“Per a escriure és necessari reescriure i llegir molt en tot cas. Conèixer els clàssics i les obres més importants de com a mínim el gènere i la llengua que hem d'emprar però també de tota la literatura universal. Cal tenir també a l'abast bons diccionaris (vocabularis, gramaticals, sinònims i antònims, etc.), i obres de capçalera. Cal conèixer molt bé també els diferents tipus de text, el gènere a emprar i un correcte ús del la llengua (gramàtica, puntuació, figures literàries, mètrica: ritme i rima, en el cas de la poesia, etc.). Paper, bolígraf i llapissera. I sobretot ànims i ganes de fer-ho el millor possible”. ES

LA DESCRIPCIÓ

Els texts típicament descriptius expliquen com és una persona (retrat), un lloc (topografia), una època (cronografia), un objecte, etc. La funció comunicativa que duen a terme és asseverar anunciats d'estat, és a dir, parlar d'estats (Com és). Són descriptius texts com les guies turístiques, els inventaris, etc. A més, la descripció sol aparèixer en diferents texts, com ara les notícies, les cartes o les narracions. Discursivament, les descripcions no responen a una organització fixada, encara que a vegades poden seguir una ordenació de caràcter espacial (de més general a més concret, de dalt a baix o d'esquerra a dreta). Des del punt de vista lingüístic, hi solen predominar les oracions atributives, els adjectius qualificatius i altres complements amb valor adjectival, les estructures de comparació i les expressions locatives. Els temps verbals més freqüents en la descripció són el present i l'imperfet.

LA NARRACIÓ

La narració explica fets i accions, que se situen en un desenvolupament temporal i causal (cronològic). La funció comunicativa que acompleix és asseverar enunciats de fet, és a dir, relatar fets i accions reals o de ficció. Els texts o les seqüències narratives responen a les preguntes Què fa? Què passa? Hi ha texts narratius orals i escrits, com ara les rondalles, els contes, les novel·les, algunes notícies, etc. Les informacions es poden presentar segons l'ordre cronològic o alterant aquesta organització, amb la qual cosa es crea un ordre narratiu, que, de qualsevol manera, ha de permetre al lector reconstruir la cronologia dels fets narrats. L'estructura clàssica del text narratiu és tripartida: hi ha un plantejament, un nus i un desenllaç. En aquest tipus de text té una importància fonamental el desdoblament de veus: hi ha un narrador, que es pot identificar o no amb l'autor, i uns personatges, la veu dels quals pot introduir-se a través de diferents mètodes de discurs reportat (estil directe, estil indirecte, etc.), que sovint donen entrada a seqüències conversacionals inserides en la narració. A més, el narrador pot adoptar el punt de vista d'un dels personatges, de manera que s'activen processos d'empatia.

Lingüísticament, els texts narratius es caracteritzen pel joc entre elements deíctics, els que connecten amb el moment de l'enunciació, i elements anafòrics, els que remeten a algun altre element (temporal, espacial o personal) del discurs. De fet, els elements anafòrics es troben representats característicament en la narració. La referència temporal, que, com hem apuntat, defineix la narració, es manifesta a través de l'ús de temps verbals de passat i d'altres expressions temporals (adverbis, sintagmes preposicionals, subordinades temporals i connectors temporals en general, etc.). Hi predominen els verbs d'acció.

L'EXPOSICIÓ

Els texts expositius són fonamentals en la vida acadèmica: en sentim constantment i s'avaluen els nostres coneixements de les diferents matèries a partir de texts d'aquesta mena. És per això que és tan important conèixer-ne les característiques i saber construir-los. El text expositiu té com a funció fer comprendre alguna cosa (respon a la pregunta Què és? ), és a dir, té una funció clarament didàctica. Per això, ha de presentar una organització lògica i jeràrquica de les informacions, que es pot desenvolupar analíticament o sintèticament. Es manifesta típicament a les lliçons, les conferències, els fullets explicatius, etc. L'estructura clàssica d'un text expositiu és tripartida: es compon d'introducció, on es presenta el tema de què es parlarà, desenvolupament del tema, i conclusió, la qual cosa sol correspondre a una síntesi del que s'ha dit.

El text expositiu se serveix de diferents tècniques: l'exemplificació i la definició; els gràfics, els esquemes o dibuixos, que funcionen de suport no verbal; en l'escrit, la subdivisió en apartats, l'ús de títols i subtítols i la utilització de recursos gràfics (negretes, cursives, etc.); en l'exposició oral, la repetició, els canvis d'entonació i les pauses expressives, etc.

Les característiques lingüístiques de l'exposició són la presència d'oracions atributives, d'aposicions i d'expressions denominadores, vinculades a les definicions, i l'abundància de subordinació i de connectors, sobretot de causa i conseqüència, que expliciten l'organització lògica de les idees.

EL TEXT RETÒRIC

Per parlar del text retòric ens hem de situar en un nivell diferent del que hem adoptat amb els altres tipus de text que hem escollit, ja que l'elaboració retòrica, ço és, l'ús del llenguatge amb finalitat estètica, pot superposar-se a gairebé qualsevol tipus de text. Així, un conte o una novel·la són texts narratius amb característiques retòriques; un anunci té un component argumentatiu innegable, que ens permetria de considerar-lo dins d'aquest tipus de text, i al mateix temps és fruit d'una elaboració retòrica; figures retòriques com les repeticions i sobretot les metàfores i les metonímies o les hipèrboles són constants en les converses ordinàries, etc. Tanmateix, considerem els texts (predominantment) retòrics en un bloc a banda perquè volem focalitzar els mecanismes específics associats amb la funció estètica. Es consideren texts pròpiament retòrics els literaris., i també altres formes com les cançons, els refranys, els aforismes, la poesia*, els eslògans, etc., pel fet que hi ha una cura especial en els aspectes formals destinats a produir un efecte estètic en el receptor. Atesa la diversitat de manifestacions, no hi ha una estructura prototípica del text retòric i només es caracteritza discursivament i lingüísticament per la presència de figures retòriques, jocs de paraules i per la transgressió de les normes lingüístiques admeses com a generals o “habituals, en un sentit extens.

*“La poesia ha d'evocar, suggerir (no dir), fer música, fer gaudir al lector de la seua bellesa i musicalitat. No descriure fets sinó sentiments, tot allò que portem endins i és universal a tot ésser. Ha d'utilitzar les imatges (les metàfores), el ritme, la ironia(dir el contrari del que s'expressa literalment), la polifonia (desdoblament de veus del text), etc. També existeix la poesia social o crítica però fins i tot aquesta per considerar-se poesia cal que faça valdre les lleis de la funció retòrica.“ ES.

L'ARGUMENTACIÓ

Argumentar és una activitat discursiva fonamental: constantment exposem punts de vista i opinions, rebatem idees, en definitiva, intentem convèncer algú d'una idea més o menys polèmica. El text argumentatiu es pot considerar una variant del text expositiu, sobretot pel que fa a l'estructura:

- una introducció on es presenta el tema, incloent-hi la tesi que es vol defensar i les dades pertinents al cas i, en general, s'intenta crear una disposició favorable en el receptor;

- un desenvolupament, que inclou l'exposició i defensa dels arguments, i subarguments favorables i la refutació dels contraarguments, i

- una conclusió, que funciona de síntesi del que s'ha dit i de reforçament de la tesi que es defensa.

Hi ha molts possibles manifestacions de l'argumentació, tant orals (un judici, una conferència, una discussió, un debat) com escrites (un article d'opinió, les cartes al director, etc.). A més, hi ha molts texts que es poden considerar argumentatius en major o menor mesura, no tant per la forma com per la funció que acompleixen, la de persuadir o convèncer, com, per exemple, els texts publicitaris.

L'argumentació remet a relacions lògiques entre diferents parts del discurs clarament diferenciables. Aquestes relacions s'expliciten amb l'ús de connectors, sobretot contrastius, causals i consecutius, i també marcadors distributius, tant lingüístics (connectors) com gràfics (ús d'apartats numerats o encapçalats per lletres, etc.). D'altra banda, un text argumentatiu sempre es basa en la contraposició de dues idees, la qual cosa explica que sigui inherentment dialògic i que presenti marques de modelització. El dialogisme es manifesta a través de la polifonia textual, explícita (diverses veus que defensen la tesi i l'antítesi) o implícita (una única veu que incorpora la veu que defensa l'antítesi per refutar-la). La polifonia va associada a la intertextualitat (citacions referències i comentaris d'altres texts o seqüències), que sovint es manifesta a partir de diferents formes de discurs reportat. La modalització explica l'aparició de verbs performatius (dir, creure, pensar...) i d'altres elements lèxics subjectivitzadors com els advervis en -ment (lamentablement, afortunadament...) o els adjectius de qualitat subjectiva (interessant, deplorable, etc.). Aquests texts presenten igualment un joc interessant de les persones del discurs, amb una presència notable de deíctics referits a l'emissor i al receptor, incloent-hi fórmules de tractament entre els interlocutors, i sovint s'hi utilitza la ironia com a mecanisme textual.

LA CONVERSA

La conversa és molt probablement el tipus de text més freqüent en la comunicació humana, i potser precisament per això s'ha bandejat moltes vegades de l'estudi lingüístic, a favor de formes més cultes de comunicació. La importància de la conversa ha estat reivindicada en aquests darrers anys per l'anàlisi del discurs i altres tendències lingüístiques. La conversa és un intercanvi d'informació entre dos o més interlocutors que es troben presents en el moment de l'enunciació i que construeixen conjuntament el discurs. Així doncs, la conversa és típicament oral i dialògica. Les formes escrites de la conversa, com pot ser el teatre, una seqüència integrada en un text narratiu o una entrevista escrita, no són més que transcripcions o adaptacions de l'oralitat, més o menys filtrades pel sedàs de l'escrit.

El text conversacional presenta una gran varietat de modalitats oracionals (interrogació, asseveració, exhortació, etc.), associades amb esquemes entonatius variats. D'altra banda, en la conversa hi ha una relació constant entre text i context, que deriva en la presència de deíctics i en la importància de la comunicació no verbal. La textualització de la primera i la segona persona com a elements bàsics del diàleg es materialitza en l'ús de pronoms personals i de formes de modalització, com ara les interjeccions. La comunicació no verbal, sobretot els gests, també serveix com a mitjà de modalització, ja que sovint transmet valors subjectius dels interlocutors respecte al que es diu.

Estructuralment, la conversa és un tipus de text molt convencionalitzat, que s'estructura a partir de torns de parla i que es basa en fórmules discursives, com ara les salutacions, els comiats, les excuses, les formes de cortesia, etc. Hi tenen un paper destacat els connectors, sobretot aquells que marquen l'actitud del parlant (marcadors discursius) i aquells que pauten el discurs (els que indiquen canvi de torn, represa de tema, rectificació, etc., també denominats organitzadors textuals), més que no pas els lògics, que abunden, per exemple, als texts argumentatius.

El caràcter espontani d'aquests texts, si més no dels prototípics, explica que tinguen habitualment un estil segmentat, acompanyat de trets com són les alteracions en l'ordre de mots bàsic (en valencià, subjecte-verb-objecte), les omissions, les repeticions, les oracions incompletes i, en general, produccions que no corresponen a l'oració clàssica, unió de subjecte i predicat, i que poden ser poc o gens gramaticals de vegades. En aquest sentit transgressiu, la conversa s'assembla al text retòric. Com en aquest, també s'hi poden trobar jocs de paraules i figures retòriques com les metàfores, la metonímia o les hipèrboles, tot i que la funció que hi tenen no és predominantment estètica, sinó que va vinculada a l'eficàcia comunicativa i a l'expressivitat.

En les formes escrites de la conversa, l'estructura d'aquests texts s'indica amb recursos gràfics com són l'ús de guions per a introduir els torns de parla, els signes de puntuació (cometes, interrogacions, exclamacions, etc.) i altres recursos (cursives, majúscules...), amb els quals es vol representar, sempre amb resultats imperfectes, el que l'oral es vehicula a través de l'entonació i la gestualitat. La comunicació no verbal i el context situacional, en texts com els teatrals, se sol incorporar a través de les acotacions.

L'ideal per a entendre els mecanismes conversacionals és transcriure una conversa espontània real.

ESQUEMA BÀSIC DE COM ELABORAR UN ESCRIT

- HISTÒRIA:

1) Elements bàsics de la narració: història (tema -mite-, argument, espai-temps, personatges) i el discurs (narrador, trama -alteracions temporals-, procediments narratius i l'estil).

2) El tema (argument): els mites, aventures, venjances, diferents històries d'amor/desamor (voluble i canviant: El somni d'una nit d'estiu, redemptor: La bella i la bèstia, romàntic (prohibit, impossible): Romeu i Julieta, el retorn a la llar (l'odissea), l'intrús benefactor (el messies) o el destructor (el maligne), aventures col·lectives, recerca de tresors, l'ànsia de poder (Macbeth de W. Shakespeare).

3) L'espai i el temps.

4) Els personatges (descripcions).

- DISCURS:

5) El narrador (intern/extern).

6) La veu dels personatges.

7) La trama.

8) Procediments narratius. L'estil.

- CAL tenir en compte:

9) El títol.

10) La primera frase, paràgraf, pàgina, capítol...

11) Punt de vista: trobar la veu (el jo, el tu, ell...).

12) Formes de l'escriptura.

13) Obtenir informacions (documents).

14) La funció, configuració i nom dels personatges.

15) Funció de l'espai.

16) L'època i l'acció.

EXERCICIS (Tasques per a desenvolupar a les classes):

1) Continuar una història curta a partir de tres o quatre ralltes que en són el començament.

2) Completar el diàleg d'aquesta història.

3) Escriure un text a partir de la selecció d'una dotzena de paraules d'aquest text.

4) Escriure una narració a partir d'un poema curt.

5) Reescriure un poema canviant els adjectius per altres de significat oposat.

6) Completar un conte curt.

7) En grup, es comença a escriure cadascú una història en un full en blanc, després cada cinc minuts s'ha de passar el text al company de la dreta per a què el continue. Quan el text original arribe a cada un dels participants, d'un en un cal llegir la història que ha quedat entre tots.

8) Escollir un objecte qualsevol donar-li vida (personificar) i escriure els seus pensaments i/o la seua biografia.

9) Escriure un diàleg imaginat entre dos objectes que tenen alguna cosa en comú o relació (exemple: una tassa i una cafetera, un rellotge i una torre d'una plaça major, un ganivet i una forqueta, la lluna i el sol, el cel i la terra, els núvols i la pluja, una roda i un carro, una llapissera i el full en blanc, etc.).

10) Escriure un còmic o completar el text que li manca.

11) Fer una versió personal d'algun conte tradicional. (Per exemple: canviant argument, personatges, descripcions, espais-temps, etc.).

12) Inventar una notícia a partir d'un titular absurd.

13) Inventar una petita biografia a partir d'una fotografia.

14) Escriure sobre un record d'infància.

15) Escriure una carta de comiat en què l'autor acaba de cometre el robatori del segle.

16) Escriure una carta imaginària d'un personatge cèlebre a un d'actual.

17) Crear un espot publicitari per a un producte nou, absurd i/o inútil.

18) Escriure una declaració de principis sobre un club d'escriptors.

FITXA TALLER ESCRIPTURA CREATIVA. Impartit per Enric Sanç

(elsnostresescrits2013.blogspot.com)

Data: Dimarts, 15 d'octubre de 2013 (Cada 15 dies)

Lloc: BIBLIOTECA DE LA POBLA DE VALLBONA (1^a sessió 2^a temporada)

Nom i cognoms:

Nivell d'estudis màxim assolit:

Adreça electrònica (voluntari):

(Si no és té una correu-e de gmail cal obrir-se el compte per poder publicar al nostre blog. En tot cas és públic i es pot veure el que publiquen els companys)

Mòbil (voluntari):

Indicar si és té whatsApp:

(Tenim un grup Elsnostresescrits)

Indicar breument:

1) Quin gènere t'atrau més: poesia, teatre, novel·la, assaig, material didàctic, divulgació, microrelats, contes i/o rondalles, textos descriptius i/o publicitaris...? Ordena'ls per preferència de més a menys (però no inclogues els que no t'agraden gens)

2) Tens escrit i/o publicat alguna cosa? T'agradaria compartir-ho amb nosaltres? En cas contrari, voldries escriure i/o poder publicar algun text teu autoeditat o en una editorial? Has guanyat algun premi literari o estaries interessat/da en participar-hi?

3) Per què estàs ací? T'agrade escriure? Què prefereixes llegir o escriure? Tens algun blog personal on escrius? Quin? Estaries disposat/da a obrir-ne un? Sí/No, per què?

4) Algú va dir que escriure és reescriure. Hi estàs d'acord amb aquesta afirmació? Sí/no, per què?

5) Què és per a tu o que creus que és la poesia? I quina pot ser la diferència entre la poesia i la prosa? Un poeta podria ser un bon narrador i un narrador podria escriure bons poemes?

6) Si ets dels qui lligen novel·la, quin tipus prefereixes: novel·la històrica, intriga, policíaca, d'aventures, romàntica, etc.? Creus que açò et pot influir alhora d'escriure els teus textos?

7) Quins han estat els teus darrers llibres llegits? I/o quin és o són els teus llibres preferits de sempre?

8) Quin són els teus escriptors/es de capçalera? Saps el nom de qui ha guanyat el Premi Nobel de Literatura d'enguany 2013? I l'any passat, 2012? En tot cas t'interessa qui guanya aquest Premi?

9) Com t'agradaria que fos la classe? (Més teòrica, més pràctica, etc.) I en quina llengua lliges i/o escrius? Coincideix amb la teua llengua materna? Lliges en altres llengües a banda del valencià i/o castellà?

10) En tot cas, què esperes d'aquest curs i del teu professor, a més de compartir inquietuds literàries i que t'ajude en el teu procés creatiu?

Series capaç en l'espai màxim d'un full que et queda per escriure, imaginar, inventar-te o contar una breu història, poema, narració, relat, etc., del que t'ha passat en el dia, el cap de setmana, les darreres vacances, o no importa què en primera persona del singular, tercera, o qualsevol? Endavant...