dissabte, 13 d’abril de 2013


Bussejant les pàgines culturals en els diaris digitals he trobat el bloc "el síndrome Chéjov".El bloguer Miguel Ángel Muñoz ens parla en una entrada d'uns micro-relats de l'autora Ana Tapia, desconeguda per a mi, que m'han agradat. He pensat compartir-los per què es pot comprovar que qualsevol longitud es apropiada per expressar-se. M'ha sorprés especialment Aldea Pereza entre ells. Desitge que us agrade i copie l'enllaç.

Regina Llavata i Salavert


Kiriwina - Ana Tapia: varios microrrelatos. »
El primer libro que leí de Ana Tapia (Almería, 1974) llamó mi atención. Era El polizón desnudo (El Gaviero, 2009), y en él mezclaba cuentos breves, leyendas y mitos en los que se apreciaba su formació...


2 comentaris:

  1. Hola, Regina,
    Estan molt bé aquests microrelats.

    Carmen

    ResponElimina
  2. Regina, moltes gràcies per compartir l'enllaç. Espere vore-n's el proper dia 23 i que totes tingueu algun escrit per breu que siga, un vers, un poema, un conte, un microrelat, etc., o qui sap ja tota una novel·la... ;)

    ResponElimina