dissabte, 1 de juny de 2013

L'arrop del paradís

Vore’t, volia vore’t
ulls de mussol
buscant-te entre la gent
i alhora el dubte,
què dir-te?

Em colpeja el pols,
cabell humit.
Guia’m lluna
lluny del tremolor.

Joves i grans riuen
boten i gaudeixen,
aplaudiments i crits
música i sentiments.

Et contemple, estàs,
ballant feliç.
I torna el dubte,
què dir-te?

Sigilosos moviments,
entre silencis va el joc,
contorneig i mirades
en mig del soroll.

Els teus braços
m’anellen el coll.
Què cal dir-te?
Els teus llavis
són l’arrop del paradís.

Regina Llavata i Salavert

Nota: esta poesia és el primer intent d'escriure un poema en valencià. Disculpeu l'atreviment.

5 comentaris:

  1. Aquest poema és preciós, Regina. Caldrà seguir treballant-lo. Com sempre diguem, escriure és reescriure. Abraçada i gràcietes per compartir-lo amb tots nosaltres.

    ResponElimina
  2. inma: regina m´has deixat bocabadada i meravellada amb aquests poema,penso que deus continuar escrivint més poemes.
    el relat tampoc esta gens malament , peró el trove molt profund ,no tan el que vol dir , sino per la historia que ens comtes.

    ResponElimina