A la Pobla de Vallbona, 15
d'octubre de 2013
MATERIAL
TEC 1. 2a
temporada.
BIBLIOGRAFIA BÀSICA:
- “Comentaris de texts”.
Maria Josep Cuenca. Edicions del Bullent, 1996.
- “Manual d'escriptura
creativa”. Pasqual Mas. Editorial Germania, 2012.
- “Literatura creativa”.
Joaquim Espinós i Felipe. Edicions del Bullent, 2000.
- “Textos i contextos:
llengua i literatura”. Josep Palomero i altres autors. Editorial
Bromera, 2003.
- “Ensenyar llengua”.
Daniel Cassany i altres. Editorial Graó, 1993.
-
“Manual de mètrica i versificació”. Josep Bargalló. Edició
ampliada Biblioteca Universal Empúries.
-
Altres llibres, manuals i textos que anirem veient durant el curs.
També blogs d'escriptura i literatura, així com informació
d'internet.
“Per
a escriure és necessari reescriure i llegir molt en tot cas.
Conèixer els clàssics i les obres més importants de com a mínim
el gènere i la llengua que hem d'emprar però també de tota la
literatura universal. Cal tenir també a l'abast bons diccionaris
(vocabularis, gramaticals, sinònims i antònims, etc.), i obres de
capçalera. Cal conèixer molt bé també els diferents tipus de
text, el gènere a emprar i un correcte ús del la llengua
(gramàtica, puntuació, figures literàries, mètrica: ritme i rima,
en el cas de la poesia, etc.). Paper, bolígraf i llapissera. I
sobretot ànims i ganes de fer-ho el millor possible”. ES
LA
DESCRIPCIÓ
Els
texts típicament descriptius expliquen com és una persona (retrat),
un lloc (topografia), una època (cronografia), un objecte, etc. La
funció comunicativa que duen a terme és asseverar anunciats
d'estat, és a dir, parlar d'estats (Com
és). Són
descriptius texts com les guies turístiques, els inventaris, etc. A
més, la descripció sol aparèixer en diferents texts, com ara les
notícies, les cartes o les narracions. Discursivament, les
descripcions no responen a una organització fixada, encara que a
vegades poden seguir una ordenació de caràcter espacial (de més
general a més concret, de dalt a baix o d'esquerra a dreta). Des del
punt de vista lingüístic, hi solen predominar les oracions
atributives, els adjectius qualificatius i altres complements amb
valor adjectival, les estructures de comparació i les expressions
locatives. Els temps verbals més freqüents en la descripció són
el present i l'imperfet.
LA
NARRACIÓ
La
narració explica fets i accions, que se situen en un desenvolupament
temporal i causal (cronològic). La funció comunicativa que
acompleix és asseverar enunciats de fet, és a dir, relatar fets i
accions reals o de ficció. Els texts o les seqüències narratives
responen a les preguntes Què
fa? Què passa? Hi
ha texts narratius orals i escrits, com ara les rondalles, els
contes, les novel·les, algunes notícies, etc. Les informacions es
poden presentar segons l'ordre cronològic o alterant aquesta
organització, amb la qual cosa es crea un ordre narratiu, que, de
qualsevol manera, ha de permetre al lector reconstruir la cronologia
dels fets narrats. L'estructura clàssica del text narratiu és
tripartida: hi ha un plantejament, un nus i un desenllaç. En aquest
tipus de text té una importància fonamental el desdoblament de
veus: hi ha un narrador, que es pot identificar o no amb l'autor, i
uns personatges, la veu dels quals pot introduir-se a través de
diferents mètodes de discurs reportat (estil directe, estil
indirecte, etc.), que sovint donen entrada a seqüències
conversacionals inserides en la narració. A més, el narrador pot
adoptar el punt de vista d'un dels personatges, de manera que
s'activen processos d'empatia.
Lingüísticament, els
texts narratius es caracteritzen pel joc entre elements deíctics,
els que connecten amb el moment de l'enunciació, i elements
anafòrics, els que remeten a algun altre element (temporal, espacial
o personal) del discurs. De fet, els elements anafòrics es troben
representats característicament en la narració. La referència
temporal, que, com hem apuntat, defineix la narració, es manifesta a
través de l'ús de temps verbals de passat i d'altres expressions
temporals (adverbis, sintagmes preposicionals, subordinades temporals
i connectors temporals en general, etc.). Hi predominen els verbs
d'acció.
L'EXPOSICIÓ
Els
texts expositius són fonamentals en la vida acadèmica: en sentim
constantment i s'avaluen els nostres coneixements de les diferents
matèries a partir de texts d'aquesta mena. És per això que és tan
important conèixer-ne les característiques i saber construir-los.
El text expositiu té com a funció fer comprendre alguna cosa
(respon a la pregunta Què
és? ),
és a dir, té una funció clarament didàctica. Per
això,
ha de presentar una organització lògica i jeràrquica de les
informacions, que es pot desenvolupar analíticament o sintèticament.
Es manifesta típicament a les lliçons, les conferències, els
fullets explicatius, etc. L'estructura clàssica d'un text expositiu
és tripartida: es compon d'introducció, on es presenta el tema de
què es parlarà, desenvolupament del tema, i conclusió, la qual
cosa sol correspondre a una síntesi del que s'ha dit.
El text expositiu se
serveix de diferents tècniques: l'exemplificació i la definició;
els gràfics, els esquemes o dibuixos, que funcionen de suport no
verbal; en l'escrit, la subdivisió en apartats, l'ús de títols i
subtítols i la utilització de recursos gràfics (negretes,
cursives, etc.); en l'exposició oral, la repetició, els canvis
d'entonació i les pauses expressives, etc.
Les característiques
lingüístiques de l'exposició són la presència d'oracions
atributives, d'aposicions i d'expressions denominadores, vinculades a
les definicions, i l'abundància de subordinació i de connectors,
sobretot de causa i conseqüència, que expliciten l'organització
lògica de les idees.
EL TEXT RETÒRIC
Per
parlar del text retòric ens hem de situar en un nivell diferent del
que hem adoptat amb els altres tipus de text que hem escollit, ja que
l'elaboració retòrica, ço és, l'ús del llenguatge amb finalitat
estètica, pot superposar-se a gairebé qualsevol tipus de text.
Així, un conte o una novel·la són texts narratius amb
característiques retòriques; un anunci té un component
argumentatiu innegable, que ens permetria de considerar-lo dins
d'aquest tipus de text, i al mateix temps és fruit d'una elaboració
retòrica; figures retòriques com les repeticions i sobretot les
metàfores i les metonímies o les hipèrboles són constants en les
converses ordinàries, etc. Tanmateix, considerem els texts
(predominantment) retòrics en un bloc a banda perquè volem
focalitzar els mecanismes específics associats amb la funció
estètica. Es consideren texts pròpiament retòrics els literaris.,
i també altres formes com les cançons, els refranys, els aforismes,
la poesia*, els eslògans, etc., pel fet que hi ha una cura especial
en els aspectes formals destinats a produir un efecte estètic en el
receptor. Atesa la diversitat de manifestacions, no hi ha una
estructura prototípica del text retòric i només es caracteritza
discursivament i lingüísticament per la presència de figures
retòriques, jocs de paraules i per la transgressió de les normes
lingüístiques admeses com a generals o “habituals, en un sentit
extens.
*“La
poesia ha d'evocar, suggerir (no dir), fer música, fer gaudir al
lector de la seua bellesa i musicalitat. No descriure fets sinó
sentiments, tot allò que portem endins i és universal a tot ésser.
Ha d'utilitzar les imatges (les metàfores), el ritme, la ironia(dir
el contrari del que s'expressa literalment), la polifonia
(desdoblament de veus del text), etc. També existeix la poesia
social o crítica però fins i tot aquesta per considerar-se poesia
cal que faça valdre les lleis de la funció retòrica.“ ES.
L'ARGUMENTACIÓ
Argumentar és una
activitat discursiva fonamental: constantment exposem punts de vista
i opinions, rebatem idees, en definitiva, intentem convèncer algú
d'una idea més o menys polèmica. El text argumentatiu es pot
considerar una variant del text expositiu, sobretot pel que fa a
l'estructura:
- una introducció on es
presenta el tema, incloent-hi la tesi que es vol defensar i les dades
pertinents al cas i, en general, s'intenta crear una disposició
favorable en el receptor;
- un desenvolupament, que
inclou l'exposició i defensa dels arguments, i subarguments
favorables i la refutació dels contraarguments, i
- una conclusió, que
funciona de síntesi del que s'ha dit i de reforçament de la tesi
que es defensa.
Hi ha molts possibles
manifestacions de l'argumentació, tant orals (un judici, una
conferència, una discussió, un debat) com escrites (un article
d'opinió, les cartes al director, etc.). A més, hi ha molts texts
que es poden considerar argumentatius en major o menor mesura, no
tant per la forma com per la funció que acompleixen, la de
persuadir o convèncer, com, per exemple, els texts publicitaris.
L'argumentació remet a
relacions lògiques entre diferents parts del discurs clarament
diferenciables. Aquestes relacions s'expliciten amb l'ús de
connectors, sobretot contrastius, causals i consecutius, i també
marcadors distributius, tant lingüístics (connectors) com gràfics
(ús d'apartats numerats o encapçalats per lletres, etc.). D'altra
banda, un text argumentatiu sempre es basa en la contraposició de
dues idees, la qual cosa explica que sigui inherentment dialògic i
que presenti marques de modelització. El dialogisme es manifesta a
través de la polifonia textual, explícita (diverses veus que
defensen la tesi i l'antítesi) o implícita (una única veu que
incorpora la veu que defensa l'antítesi per refutar-la). La
polifonia va associada a la intertextualitat (citacions referències
i comentaris d'altres texts o seqüències), que sovint es manifesta
a partir de diferents formes de discurs reportat. La modalització
explica l'aparició de verbs performatius (dir, creure, pensar...) i
d'altres elements lèxics subjectivitzadors com els advervis en -ment
(lamentablement, afortunadament...) o els adjectius de qualitat
subjectiva (interessant, deplorable, etc.). Aquests texts presenten
igualment un joc interessant de les persones del discurs, amb una
presència notable de deíctics referits a l'emissor i al receptor,
incloent-hi fórmules de tractament entre els interlocutors, i sovint
s'hi utilitza la ironia com a mecanisme textual.
LA CONVERSA
La
conversa és molt probablement el tipus de text més freqüent en la
comunicació humana, i potser precisament per això s'ha bandejat
moltes vegades de l'estudi lingüístic, a favor de formes més
cultes de comunicació. La importància de la conversa ha estat
reivindicada en aquests darrers anys per l'anàlisi del discurs i
altres tendències lingüístiques. La conversa és un intercanvi
d'informació entre dos o més interlocutors que es troben presents
en el moment de l'enunciació i que construeixen conjuntament el
discurs. Així doncs, la conversa és típicament oral i dialògica.
Les formes escrites de la conversa, com pot ser el teatre, una
seqüència integrada en un text narratiu o una entrevista escrita,
no són més que transcripcions o adaptacions de l'oralitat, més o
menys filtrades pel sedàs de l'escrit.
El text conversacional
presenta una gran varietat de modalitats oracionals (interrogació,
asseveració, exhortació, etc.), associades amb esquemes entonatius
variats. D'altra banda, en la conversa hi ha una relació constant
entre text i context, que deriva en la presència de deíctics i en
la importància de la comunicació no verbal. La textualització de
la primera i la segona persona com a elements bàsics del diàleg es
materialitza en l'ús de pronoms personals i de formes de
modalització, com ara les interjeccions. La comunicació no verbal,
sobretot els gests, també serveix com a mitjà de modalització, ja
que sovint transmet valors subjectius dels interlocutors respecte al
que es diu.
Estructuralment, la
conversa és un tipus de text molt convencionalitzat, que
s'estructura a partir de torns de parla i que es basa en fórmules
discursives, com ara les salutacions, els comiats, les excuses, les
formes de cortesia, etc. Hi tenen un paper destacat els connectors,
sobretot aquells que marquen l'actitud del parlant (marcadors
discursius) i aquells que pauten el discurs (els que indiquen canvi
de torn, represa de tema, rectificació, etc., també denominats
organitzadors textuals), més que no pas els lògics, que abunden,
per exemple, als texts argumentatius.
El
caràcter espontani d'aquests texts, si més no dels prototípics,
explica que tinguen habitualment un estil segmentat, acompanyat de
trets com són les alteracions en l'ordre de mots bàsic (en
valencià, subjecte-verb-objecte), les omissions, les repeticions,
les oracions incompletes i, en general, produccions que no
corresponen a l'oració clàssica, unió de subjecte i predicat, i
que poden ser poc o gens gramaticals de vegades. En aquest sentit
transgressiu, la conversa s'assembla al text retòric. Com en aquest,
també s'hi poden trobar jocs de paraules i figures retòriques com
les metàfores, la metonímia o les hipèrboles, tot i que la funció
que hi tenen no és predominantment estètica, sinó que va vinculada
a l'eficàcia comunicativa i a l'expressivitat.
En les formes escrites de
la conversa, l'estructura d'aquests texts s'indica amb recursos
gràfics com són l'ús de guions per a introduir els torns de parla,
els signes de puntuació (cometes, interrogacions, exclamacions,
etc.) i altres recursos (cursives, majúscules...), amb els quals es
vol representar, sempre amb resultats imperfectes, el que l'oral es
vehicula a través de l'entonació i la gestualitat. La comunicació
no verbal i el context situacional, en texts com els teatrals, se sol
incorporar a través de les acotacions.
L'ideal per a entendre els
mecanismes conversacionals és transcriure una conversa espontània
real.
ESQUEMA BÀSIC DE COM
ELABORAR UN ESCRIT
- HISTÒRIA:
1) Elements bàsics de la
narració: història (tema -mite-, argument, espai-temps,
personatges) i el discurs (narrador, trama -alteracions temporals-,
procediments narratius i l'estil).
2)
El tema (argument): els mites, aventures, venjances, diferents
històries d'amor/desamor (voluble i canviant: El somni d'una nit
d'estiu, redemptor: La bella i la bèstia, romàntic (prohibit,
impossible): Romeu i Julieta, el retorn a la llar (l'odissea),
l'intrús benefactor (el messies) o el destructor (el maligne),
aventures col·lectives, recerca de tresors, l'ànsia de poder
(Macbeth de W. Shakespeare).
3) L'espai i el temps.
4) Els personatges
(descripcions).
- DISCURS:
5) El narrador
(intern/extern).
6) La veu dels
personatges.
7) La trama.
8) Procediments
narratius. L'estil.
- CAL tenir en compte:
9) El títol.
10) La primera frase,
paràgraf, pàgina, capítol...
11) Punt de vista: trobar
la veu (el jo, el tu, ell...).
12) Formes de
l'escriptura.
13) Obtenir informacions
(documents).
14) La funció,
configuració i nom dels personatges.
15) Funció de l'espai.
16) L'època i l'acció.
EXERCICIS (Tasques per a
desenvolupar a les classes):
1) Continuar una història
curta a partir de tres o quatre ralltes que en són el començament.
2) Completar el diàleg
d'aquesta història.
3) Escriure un text a partir
de la selecció d'una dotzena de paraules d'aquest text.
4) Escriure una narració a
partir d'un poema curt.
5) Reescriure un poema
canviant els adjectius per altres de significat oposat.
6) Completar un conte curt.
7) En grup, es comença a
escriure cadascú una història en un full en blanc, després cada
cinc minuts s'ha de passar el text al company de la dreta per a què
el continue. Quan el text original arribe a cada un dels
participants, d'un en un cal llegir la història que ha quedat entre
tots.
8) Escollir un objecte
qualsevol donar-li vida (personificar) i escriure els seus pensaments
i/o la seua biografia.
9) Escriure un diàleg
imaginat entre dos objectes que tenen alguna cosa en comú o relació
(exemple: una tassa i una cafetera, un rellotge i una torre d'una
plaça major, un ganivet i una forqueta, la lluna i el sol, el cel i
la terra, els núvols i la pluja, una roda i un carro, una llapissera
i el full en blanc, etc.).
10) Escriure un còmic o
completar el text que li manca.
11)
Fer una versió personal d'algun conte tradicional. (Per exemple:
canviant argument, personatges, descripcions, espais-temps, etc.).
12) Inventar una notícia a
partir d'un titular absurd.
13) Inventar una petita
biografia a partir d'una fotografia.
14) Escriure sobre un record
d'infància.
15) Escriure una carta de
comiat en què l'autor acaba de cometre el robatori del segle.
16) Escriure una carta
imaginària d'un personatge cèlebre a un d'actual.
17) Crear un espot
publicitari per a un producte nou, absurd i/o inútil.
18) Escriure una declaració
de principis sobre un club d'escriptors.
Data:
Dimarts,
15 d'octubre de 2013 (Cada 15 dies)
Lloc:
BIBLIOTECA
DE LA POBLA DE VALLBONA (1a
sessió 2a
temporada)
Nom
i cognoms:
Nivell
d'estudis màxim assolit:
Adreça
electrònica (voluntari):
(Si no és té una correu-e
de gmail cal obrir-se el compte per poder publicar al nostre blog. En
tot cas és públic i es pot veure el que publiquen els companys)
Mòbil
(voluntari):
Indicar
si és té whatsApp:
(Tenim
un grup Elsnostresescrits)
Indicar breument:
1)
Quin gènere t'atrau més: poesia, teatre, novel·la, assaig,
material didàctic, divulgació, microrelats, contes i/o rondalles,
textos descriptius i/o publicitaris...? Ordena'ls per preferència de
més a menys (però no inclogues els que no t'agraden gens)
2) Tens escrit i/o
publicat alguna cosa? T'agradaria compartir-ho amb nosaltres? En cas
contrari, voldries escriure i/o poder publicar algun text teu
autoeditat o en una editorial? Has guanyat algun premi literari o
estaries interessat/da en participar-hi?
3)
Per què estàs ací? T'agrade escriure? Què prefereixes llegir o
escriure? Tens algun blog personal on escrius? Quin? Estaries
disposat/da a obrir-ne un? Sí/No, per què?
4)
Algú va dir que escriure és reescriure. Hi estàs d'acord amb
aquesta afirmació? Sí/no, per què?
5)
Què és per a tu o que creus que és la poesia? I quina pot ser la
diferència entre la poesia i la prosa? Un poeta podria ser un bon
narrador i un narrador podria escriure bons poemes?
6)
Si ets dels qui lligen novel·la, quin tipus prefereixes: novel·la
històrica, intriga, policíaca, d'aventures, romàntica, etc.? Creus
que açò et pot influir alhora d'escriure els teus textos?
7)
Quins han estat els teus darrers llibres llegits? I/o quin és o són
els teus llibres preferits de sempre?
8)
Quin són els teus escriptors/es de capçalera? Saps el nom de qui ha
guanyat el Premi Nobel de Literatura d'enguany 2013? I l'any passat,
2012? En tot cas t'interessa qui guanya aquest Premi?
9)
Com t'agradaria que fos la classe? (Més teòrica, més pràctica,
etc.) I en quina llengua lliges i/o escrius? Coincideix amb la teua
llengua materna? Lliges en altres llengües a banda del valencià i/o
castellà?
10)
En tot cas, què esperes d'aquest curs i del teu professor, a més de
compartir inquietuds literàries i que t'ajude en el teu procés
creatiu?
Series
capaç en l'espai màxim d'un full que et queda per escriure,
imaginar, inventar-te o contar una breu història, poema, narració,
relat, etc., del que t'ha passat en el dia, el cap de setmana, les
darreres vacances, o no importa què en primera persona del singular,
tercera, o qualsevol? Endavant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada