Vos deixe la meua aportació. Lla prosa la tinc un poc atragantada, si aconseguisc treure alguna cosa la penge. Records a tots.
"T'has
alçat dins de mi
com
un mar que desperta
el
nou dia amb la llum
maragda
del seu cant,
com
un vol de palmeres
que
busquen altres cels.
Has
mirat i els teus ulls
han
encés sols i fires
en
la nit que em regnava
els
anys i tots els somnis
(...)" Marc Granell, Versos per a Anna
T'has
alçat dins de mi
com
una llavor que germina
després
de dies sembrada
i
el solc de la terra va obrint,
com
el sospir que ferint surt
per
tornar, lliure, al món.
Has
parlat i el cor
en
fa mal en escoltar-te,
plorant
l'anima en tens
a
la foscor del dia.
T'has
alçat dins de mi
com
una veu llargament silenciada
que
ara sona i retrona
en
la buida consciència anestesiada,
com
la llàgrima que surt
mullant
l'espill de l'ànima.
Mira'm
una altra vegada,
mira'm
com si fos ahir.
Només
per un instant,
oblidem
qui som i que ens han fet
I
ara al costat del ferrer Misèria
parlem
de somnis,
somnis
de por i fam
i
fam de somnis sense por...
MªJosé T.
M'agrada el sentiment que transmet.
ResponElimina