L’esperit de Nadal?

Imatge extreta de la xarxa

No era de les més grosses, ni tampoc d’aquelles a qui l’esperit alegre i desenfadat, o si volem dir “atabalat”, espentava cap amunt amb energia fins que desapareixia engolida per l’infinit. No!!! Ella era menuda, prudent, de les que es passejaven pel fons sense massa rebombori, però era valenta, ho sabia, coratjosa, plena d’aquell esperit que uns anys de repós en aquella cambra fosca li havien permés assolir. Dins d’ella suraven flaires de pera, de llima i de flors, aromes a poma, sabor de terra mullada. Tot allò embriagava el seu caràcter, però no la feia boja, sabia nadar i mantindre la sensatesa dintre d’aquell suc que algú havia donat en anomenar “espirituós” per estar ple de milers d’ésser minúsculs que donaven cos a aquell licor tan nadalenc.

Rosa Mas