Molt bonic el poema, el vídeo amb les imatges i la cançó. T'acabe de fer unes correccions i t'adjunte el poema. Alguna xicoteta errada d'ortografia i algun canvi que m'ha semblat oportú. Recorda que els canvis són lliures segons el teu últim parer. Bé per damunt et comente que pense són imatges molts aconseguides i un poema que diu molt. Li he llevat la cursiva perquè no és necessària, a no ser que vulgues remarcar alguna paraula, cita, anomenar altre autor, etc. El tamany de la lletra recorda, ARIAL 12, millor, és el que es sol ficar en els concursos (t'ho recorde per si de cas). La primera frase pense trenca un poc l'estructura del poema per això t'ho ficat al final, si fa no fa, respectant aquesta estructura. Repetesc, el poema està molt bé, però podries treballar-lo una miqueta més. Si ja li donares ritme, hi seria genial. Bé, açò són els cinc cèntims que et faig de moment del poema. Anem parlant.
És trenc d’alba, subtilesa de colors blavencs i violacis.
Migdia, línia solar vertical d’imatges tèrboles, han de ser miratges.
Vespre, el vent capritxós, la seua voluntat domina dibuixant serps sobre un llenç de sorra.
Formes piramidals trenquen la línia de l'horitzó, és horabaixa.
Gràcies, Enric, Estic donan-te una mica de feina, em pareix. Tens raó respecte al canvi de posició de la frase que jo havia posat com a introducció, queda molt bé com tu l'has posada. Respecte a la cursiva, jo l'havia utilitzada perquè m'agrada més eixe tipus de lletra per a un poema, és més dolça, i solament l'he utilitzada per a publicar-lo en el blog, però tens raó en l'observació: és preferible que busque un altre tipus de font, si no m'he d'ajustar a unes normes, perquè si utilitze la cursiva pareix que no sàpiga en quins casos s'ha d'utilitzar. He reservat per el final el BARBARISME que se m'ha escapat, "Amaneix", i és que viure en aquesta zona implica que coste molt deixar de cometre aquestes errades, gràcies, de nou, per veure el que se m'escapa a mi.
Vaig a intentar donar-li ritme, com tu dius, però això és la part que pitjor porte, em costa perquè quan comence a canviar les frases que m'han eixit de manera espontània és quan deixen d'agradar-me... però ho vaig a intentar.
Bon dia, Carme:
ResponEliminaMolt bonic el poema, el vídeo amb les imatges i la cançó. T'acabe de fer unes correccions i t'adjunte el poema. Alguna xicoteta errada d'ortografia i algun canvi que m'ha semblat oportú. Recorda que els canvis són lliures segons el teu últim parer. Bé per damunt et comente que pense són imatges molts aconseguides i un poema que diu molt. Li he llevat la cursiva perquè no és necessària, a no ser que vulgues remarcar alguna paraula, cita, anomenar altre autor, etc. El tamany de la lletra recorda, ARIAL 12, millor, és el que es sol ficar en els concursos (t'ho recorde per si de cas). La primera frase pense trenca un poc l'estructura del poema per això t'ho ficat al final, si fa no fa, respectant aquesta estructura. Repetesc, el poema està molt bé, però podries treballar-lo una miqueta més. Si ja li donares ritme, hi seria genial. Bé, açò són els cinc cèntims que et faig de moment del poema. Anem parlant.
És trenc d’alba,
subtilesa de colors
blavencs i violacis.
Migdia,
línia solar vertical
d’imatges tèrboles,
han de ser miratges.
Vespre,
el vent capritxós,
la seua voluntat domina
dibuixant serps
sobre un llenç de sorra.
Formes piramidals
trenquen la línia de l'horitzó,
és horabaixa.
Un dia en la vida
pot ser de vegades
un desert.
Gràcies, Enric,
ResponEliminaEstic donan-te una mica de feina, em pareix.
Tens raó respecte al canvi de posició de la frase que jo havia posat com a introducció, queda molt bé com tu l'has posada. Respecte a la cursiva, jo l'havia utilitzada perquè m'agrada més eixe tipus de lletra per a un poema, és més dolça, i solament l'he utilitzada per a publicar-lo en el blog, però tens raó en l'observació: és preferible que busque un altre tipus de font, si no m'he d'ajustar a unes normes, perquè si utilitze la cursiva pareix que no sàpiga en quins casos s'ha d'utilitzar.
He reservat per el final el BARBARISME que se m'ha escapat, "Amaneix", i és que viure en aquesta zona implica que coste molt deixar de cometre aquestes errades, gràcies, de nou, per veure el que se m'escapa a mi.
Vaig a intentar donar-li ritme, com tu dius, però això és la part que pitjor porte, em costa perquè quan comence a canviar les frases que m'han eixit de manera espontània és quan deixen d'agradar-me... però ho vaig a intentar.
Ens veiem