dilluns, 12 d’octubre de 2015

Nova Temporada 2105-2016 del taller

El 13 d'octubre comencem de nou el Taller d'Escriptura Creativa organitzat per la biblioteca de la Pobla de Vallbona. Vos esperem a totes i tots, de 18.30 a 20.00 a l'aula polivalent de la Casa de la Cultura, antics alumnes i nous, benvinguts.
Ens presentarem i coneixerem, després llegirem alguns fragments de poesia i narrativa per animar l'inspiració, com solia fer el benvolgut Enric Sanç. Enguany seré jo, Carmen, qui portarà endavant la nau de la imaginació; la capitana ;) que sense la seua tripulació no podria ser-ho.

He preparat dos fragments de narrativa: 

1.- un d'un llibre traduït al català, La casa de les miniatures, de Jessie Burton, elegit llibre de l'any al Regne Unit i un èxit de vendes. Una de les últimes adquisicions de la biblioteca de la Pobla.


Al mig de la multitud, la dona descobreix el motiu per qual ha vingut. La noia sembla extenuada, consternada, allà dreta, vora un forat a terra. Amb prou feines veu els ciutadans que han vingut a mirar. Els portadors del fètetre avancen per la nau, aguatant la caixa sobre les espatlles, com un estoig per a un llaüt.
(...)
Normalment, les processons com aquesta es fan seguint un ordre estricte: els burgmestres al davant de tot i la gent comuna al darrere, però avui ningú no s'ha preocupat de mantenir-lo. La dona dedueix que no hi ha hagut mai un cadàver com aquest en cap de les cases de Déu de la ciutat.


2. Un llibre sorpresa,  a veure si endevineu quin és quan llegim el fragment. Una pista: enguany rep una commemoració... 
fa 150 anys de la seua publicació, bo! Ja vos dic quin és:


O el pozo era muy profundo o ella caía muy despacio; el caso es que, conforme iba cayendo, tenía tiempo sobrado para mirar alrededor y preguntarse qué iría a suceder después. Primero trató de mirar abajo y averiguar adónde se dirigía, pero estaba demasiado oscuro para ver nada; luego miró las paredes del pozo y advirtió que estaban llenas de alacenas y estantes. Veía, aquí y allá, mapas y cuadros colgados. Al pasar por una de los estantes, cogió un tarro con una etiqueta que decía: 'MERMELADA DE NARANJA', pero qué desencanto: estaba vacío. No quiso soltarlo por miedo a matar a alguien; así que se las arregló para colocarlo, al paso que caía, en uno de los estantes.
"¡Bueno -pensó ................-, después de una caída así, ya puedo rodar por las escaleras que sean!


A més, dos fragments poesia:
1.- en valencià, Vicent Andrés Estellés. Del llibre 69 poemes d'amor, angologia de Àlvar Banyó i Sanç i Daniel Pl Grau, també a la biblioteca:


pare,
no sabies llegir ni escriure,
no sabies de lletra.

analfabet, es diu això d'una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l'escolte.
i l'entenc desdenyosament injust.

caldria matisar.
hom no pot dir analfabet impunement.

intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venosa,
més endavant de roma,
i fins i tot em vas permetre anar a grècia.

como t'ho podria agrair, pare.

em recorde.
i tu, dempeus darrere meu.
jo escrivia, assegut a la taula,
miraves els signes que traçava jo
com si no anasses llegint-los
a parint-los,
no ho sé.
de vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit,

no ho entenies, però ho intuïes.
el meu llatí ja no era el teu llatí.

i callaves després.

ara,
mentre escric açò,
et sent al meu darrere, a les meues espatles,
et tinc o et necessite.

per això he interromput un himne a venus
i t'he escrit açò
molt devotament,
pare.

D'Horacianes (OC, P. 219-220)


2.- En castellà, Pablo Neruda. Ací vos deixe un tast de Neruda, un poema que em va encisar aquest estiu i que vaig voler traduir al valencià:


Desnuda eres tan simple como una de tus manos,
lisa, terrestre, mínima, redonda, transparente,
tienes líneas de luna, caminos de manzana,
desnuda eres delgada como el trigo desnudo.

Desnuda eres azul como la noche en Cuba,
tienes enredaderas y estrellas en el pelo,
desnuda eres redonda y amarilla
como el verano en una iglesia de oro.
(...)

                                       Pablo Neruda

Nua eres tan simple com una de les teues mans,
llisa, terrestre, mínima, rodona, transparent,
tens línies de lluna, camins de poma,
nua eres prima com el blat nu.

Nua eres blava com la nit en Cuba,
tens enfiladisses i estels als cabells,
nua eres rodona i groga
com l'estiu en una església d'or.
(...)

                      Traducció de CArmen Raimundo

Poemes sencers ací: http://carmenrai.blogspot.com.es/2015/07/neruda-nua.html 


Ara és el vostre torn, si voleu contiunar escrivint a partir d'algun d'aquests fragments, narrativa o poesia, valencià o castellà. Ho podeu posar ací, en comentaris o portar-ho al taller el proper dia.
Fins aviat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada