dissabte, 8 de març de 2014

Ales infinites

L'últim poema que he escrit, és la continuació d'un altre que vaig escriure anteriorment. La idea és fer un poemari de diversos poemes encadenats, relacionats tots ells amb diversos paisatges. Aquest últim és prou "negre". He intentat donar mètrica als versos, són de 10 síl·labes, encara que crec que hi han dos d'ells que no les tenen, els he de repassar.
L'aclaració entre parèntesi l'he posada per a vosaltres, per que sapigau a què fa referència la pregunta, a les ales del poema anterior.


 I aquest cel immens
que gravita lleu,
que vigila gràvid.
Protector o alliberador?
                                 ... i em creixen ales.  

                                                                                                                              Petjades 

                                                                                                                           Carme 
                                                                                                                         




Ales infinites  

De què t’han valgut? Infeliç criatura.
Saps com acaben molts vols, innocent? 
Creies trobar el camí al paradís
i hauria sigut bonica la història, 
contada en incomptables poemes.
En el teu pensament: imatges vívides,
a la retina: la cruel realitat.
El cercle es tanca i tornes a l’inici.
Erma de nou, la terra t’hi atreu
com un imant...  hi caus, alçant pols!
Una argamassa de pols i cendra.
Ets lleu, volàtil, però aixeques pols,
perquè portes el pes del patiment,
de l’angoixa, de l’empresonament...     
                                 ets au Fènix feta cendres de nou.
RE-ressorgiràs... i amb tu, també tot.
Què queda quan s’esvaeix l’esperança?
RE-esperança...  i alçar un vol repentí 
en incessant cicle... bucle infinit.                                               


 Carme
                            

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada