dimecres, 15 de gener de 2014

Poema de Carme: Levitat breu

Doncs jo comence amb un poema que naix en un moment de descans entre estudi i estudi al terrat de ma casa, al solet... i amb el record d'haver llegit un poema del capità d'aquesta nau: Enric, així que a veure que opines i que opineu:

                                                                                                 Caminem en silenci entre les pedres
                                                                                                  no en tenim de respostes a (moltes) qüestions.
                                                                                                  Aturem el rellotge d’etern retorn (...)
                                                                                                  Levitat de l’ésser
                                                                                                       Enric Sanç, Les hores concèntriques (2013)
Levitat breu

Un cabell llarg a l’arbitri de la brisa
un bri de blat a la deriva del rierol.
La fulla que cau de l’arbre
i dibuixa una ziga-zaga.
Mentre no puc evitar-ho:
un rumb en la mirada
i el pensament a la deriva.
Durant eixe precís moment
el temps s’atura
et converteixes en levitat
i pots escoltar el teu interior...
fins que la llunyana campana
fa sonar un quart:
levitat breu.

                          Carme

2 comentaris:

  1. Primer que res gràcies per la rapidesa i per la citació. El poema és preciós. Ja coneixes de la meua dèria per contar les síl·labes, ben bé saps també que no cal. Per dir-te alguna cosa: darrere de rierol li manca el punt, jo crec que li llevaria la coma darrere de Mentre (però no estic segur), darrere de deriva canviaria punt per coma i començaria frase amb majúscula: Durant..., llevaria la coma a s'atura (crec que no és necessària, ja és final de vers i no cal crec donar-li tanta pausa). També li llevaria la coma d'interior i el darrer vers, ja que no està mesurat, per què acabar-se "la levitat breu". Les imatges suggeridores i descrius molt bé eixe sentiment de levitat de l'ésser, tan breu... Enhorabona pel poema. I com dic sempre, treballa'l una miqueta més si vols.

    ResponElimina
  2. Hola, Enric,
    He canviat la puntuació com tu m'has dit, la darrera coma que tu em dius l'he substituïda per punts suspensius... no sé... crec que m'agrada més. No entenc a que et refereixes en el comentari sobre l'últim vers, què el lleve? Ho parlem si vols al taller... És curiós perquè la coma darrere del "Mentre" la vaig llevar i posar diverses vegades, igual que dubtes tu, finalment l'he llevada.
    Em resistisc a contar les síl·labes, no puc perquè pense que trenque l'espontaneitat d'allò que trac de dintre meu... però si tinc temps ho intentaré, a veure que surt... :)

    ResponElimina