dijous, 25 d’abril del 2013

Un dia qualsevol a classe

(Si féu clic en la imatge, es fa més gran!)


COMPANYES i COMPANYS,
A ESCRIURE CONTES, JA!

 ;)

dimarts, 23 d’abril del 2013

LES PARAULES BREUS!!

Les paraules serveixen per definir, detallar o simplement anomenar una cosa. I de les moltíssimes paraules que hi ha, les que a mi més m´agraden son els paraules breus.

BOU
COU
FOU
JOU
XOU
MOU
NOU
OU
POU
SOU
TOU
PROU

diumenge, 21 d’abril del 2013

Poesia per a infants

"Joana Raspall va publicar el seu primer llibre de poemes per a infants als seixanta vuit anys (1981). I entre 1996 i 2004 van aparèixer deu dels seus reculls de poesia. I abans de Raspall, hi havia només el desert. Tot pertanyent a una generació de grans autors (Rodoreda, Sales o Calders) i havent tingut grans mestres (Riba, Rubió, Pompeu Fabra), Joana Raspall conrea un gènere, la poesia per a infants, que era pràcticament inexistent..."

Vos deixe amb dos poemes per a infants, entranyables i límpids, d'aquesta autora:

EL CANT DEL GRILL                                                    LA ROSA
                               
Nit estiuenca,                                                               Per fer més duradora la gràcia al jardí,
 nit de calor.                                                                 atura la mà!
L’herba s’asseca,                                                         No cullis la rosa!
 però jo, no.                                                                 La que ara és desclosa
Com més fa calda,                                                       mai més pot florir.
 més bé jo estic;                                                                         
ella rondina,                                                                                       Concert de poesia
 i jo, ric..., ric...                                                                                 
                                                                                                         
                       Serpentines de versos
                                                                         






dimarts, 16 d’abril del 2013

Pròxima classe dimarts 23 d'abril 2013


Hola a totes i tots. Primer que res agrair-vos a tots el que aneu publicant i compartint amb tots els companys del taller i d'altra recordar-vos la pròxima classe i que estaria bé que portàreu algun escrit per llegir i comentar a classe com vam parlar l'últim dia. Salut per a tots i fins prompte,

Enric

diumenge, 14 d’abril del 2013

Soluciones sencillas

La casa estaba a las afuera del pueblo Lindares, la rodeaban prados verdes salpicados por alguna roca que daba una pincelada al paisaje. Algunas vacas yacían sobre la hierba rumiando. Era una casa no muy grande, la cocina era suficiente para comer, cocinar y almacenar en una alacena provisiones para tres meses.
La madre pelaba patatas, sentada en una silla junto a la mesa. Su aspecto más que de labriega era el de una hippy de los 60. Lleva un vestido de flores de colores vivos. Un pañuelo recogía su pelo apartándolo de su cara. En los pies lucía unas sandalias de tiras de cuero.
Su hija la miraba absorta pendiente de sus manos. Tenía apenas cuatro años. Llevaba dos coletas recogidas con dos grandes lazos azules. Parecía una muñeca, una personita muy dulce.
De pronto se acercó decidida a su madre y mirándola le dijo: quiero ayudarte mamá ¿que puedo hacer?
Su madre le devolvió la mirada llena de ternura. Miró a su alrededor y viendo un saco de naranjas se lo señaló: habría que llevar ese saco de naranjas a la alacena. La madre sonreía ante lo difícil que podría ser para ella misma semejante misión, mucho más, por no decir imposible, sería para su pequeña Cristina.
La niña se acercó al saco, pensativa ,con la mano apoyada en la mejilla. Al poco salió de la cocina.
La madre no dejaba de sonreír, cuando de pronto la vio entrar con un pequeño cesto en la mano y la vio acercarse al saco de naranjas. La sonrisa de mamá cambió por una mirada de curiosidad y se quedó sorprendida cuando vio que Cristina dejaba el cestetito en el suelo y sacaba una naranja del saco y la depositaba en el cesto. Fue llenando cesto tras cesto con dos o tres naranjas y llevándolos a la alacena.
Después de un rato largo Cristina miró a su madre y sonrió satisfecha. Había ayudado a su mamá y esta la tomó entre sus brazos y la llenó de besos, abrazos y carantoñas.

dissabte, 13 d’abril del 2013


Bussejant les pàgines culturals en els diaris digitals he trobat el bloc "el síndrome Chéjov".El bloguer Miguel Ángel Muñoz ens parla en una entrada d'uns micro-relats de l'autora Ana Tapia, desconeguda per a mi, que m'han agradat. He pensat compartir-los per què es pot comprovar que qualsevol longitud es apropiada per expressar-se. M'ha sorprés especialment Aldea Pereza entre ells. Desitge que us agrade i copie l'enllaç.

Regina Llavata i Salavert


Kiriwina - Ana Tapia: varios microrrelatos. »
El primer libro que leí de Ana Tapia (Almería, 1974) llamó mi atención. Era El polizón desnudo (El Gaviero, 2009), y en él mezclaba cuentos breves, leyendas y mitos en los que se apreciaba su formació...


dimarts, 9 d’abril del 2013


   SIN DUDA EXISTE , UNA MEJOR FORMA DE VIDA : LA CLAVE ESTA EN LA ELECCION.
TODOS TENEMOS OPCIONES;Y NADIE TIENE PORQUE DESAPROVECHAR SU VIDA
 LAMENTANDOSE DE SUS DESGRACIAS, O COMPADECIENDOSE DE SI MISMO.
        PERO SI ESTO ES ASI,¿ PORQUE APARENTEMENTE TANTOS DE NOSOTROS,
 HEMOS ELEGIDO VIVIR DE ESA MANERA?

   LA RESPUESTA ES OBVIA: QUIENES VIVEN RENEGANDO DE SU SUERTE NUNCA
 HAN SOPESADO LAS POSIVILIDADES DE MEJORAR LA VIDA, PORQUE NO SE
  HAN DADO CUENTA DE QUE REALMENTE TENIAN DONDE ESCOGER.




            REFLEXION

LEJANIAS


     -ELCIELO ME DA SU LECHO
   Y SUS ALAS EL AVION ME OFRECE
   LOS DOS ME ALEJAN DE TI.
  ! DIOS MIO ! ¿QUE HE HECHO?
  ¿ ES QUE ACASO MI SER MERECE
   ESTAR SUFRIENDO ASI?

  -HORIZONTE CRUEL Y SILENCIOSO,
  QUE ME PRIVAS DE LA VIDA.
  YA ME OCULTAS SU CUERPO HERMOSO,
  MI IMAJEN MAS QUERIDA.

  -DISTANCIA PALABRA TEMIDA.
 SEPARACION PALABRA ODIADA
-QUE TRISTE ES EN LA VIDA
 ESTAR LEJOS DE TU AMADA.

 -DICES QUE AMAR ES SUFRIR
  Y LLORAR UN POCO TAMBIEN.
  CIERTO ES; MAS BIEN,
  LA VIDA SIGUE, Y HAY QUE VIVIR.

 -Y LOS TORMENTOS MAS CRUELES,
  LAS SEPARACIONES MAS PENOSAS
  HABIENDO AMOR SE TORNAN CORCELES
  CABALGANDO SOBRE ROSAS
  PUES AL SER LOS DOS FIELES,
  SEVUELVEN EN VILES , HERMOSAS.

                            SALVADOR     27-9-69
   

diumenge, 7 d’abril del 2013

Poesia per fer riure

Per a tots aquells que pensaven que la poesia només pot transmetre malenconia, he trobat un poema d'un autor actual: el poema és 'Propietats de l’Ikea’ de Pau Sif –publicat al seu llibre Viatger que s’extravia (La Cantàrida, 2010). Però el que és més curios encara és que aquest poema està inspirat en un del gran Vicent Andrés Estellés, 'Propietats de la pena', autor que ha exercit influència en poetes que van des de la seua època fins a l'actualitat, que és el cas del poema que m'ha portat a escriure aquesta entrada. He de dir que he rist una bona estona mentre el llegia:


Propietats de l'Ikea


Apuntaràs el preu d'un moble,
i tindràs el preu del teu moble,
i el voldràs, per a sempre el moble,
i patiràs, no el muntaràs,
i aniràs sempre a genollons,
et sobrarà sempre una peça.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs muntar el moble
i seguiràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a muntar
en la llarga nit el teu moble.
Tu seràs la peça furtiva,
la peça furtiva i amarga.
Ja no sabràs on van les baldes,
ni els cargols amb forma d’estrella
del teu moble, i és un desfici.
Miraràs d’encastar els pius
de suro sense trencar la taula:
faràs un moble, gemegant
si no encaixa la polleguera,
fusta amunt i collons amunt,
una tossuda decisió.
I tot serà, després, silenci.
Car no tindràs la peça justa,
la perdràs en el moment just.
I buscaràs la teua peça
entre els racons durant molts dies,
car buscaràs honestament,
iradament, sense esmentar
la mare del que ha dissenyat
cada peça del fotut moble.
Potser t’estafen o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no tens moble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
reclames decididament.

                                Pau Sif

                      
PROPIETATS DE LA PENA

Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

                                 Vicent Andrés Estellés